Alts càrrecs de Salut han declarat aquest divendres davant el jutjat d'instrucció número 17 de Barcelona que el baix ritme inicial en la vacunació contra la covid de policies nacionals i guàrdies civils va ser conseqüència d'un retard en l'arribada del cens dels agents. La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, la directora d'Organitzacions i Professionals del CatSalut, Sara Manjón, el director de Serveis del Departament, Xavier Rodríguez, i el director del CatSalut, Adrià Comella, han declarat com a investigats per prevaricació i contra els drets laborals aquest divendres arran d'una querella de sindicats policials. 

Denúncia dels sindicats

Els sindicats policials, Jucil i Jupol, van demandar la Generalitat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel retard en la vacunació dels Policies Nacionals i Guàrdies Civils destinats a Catalunya. El tribunal català i el Suprem van considerar que si s'havia produït discriminació sobre els agents. El desembre passat, la sala contenciosa-administrativa del TSJC va considerar que Salut havia retardat injustificadament la vacunació dels agents estatals per darrere dels Mossos d'Esquadra i policies locals.

La Generalitat va presentar un recurs al Suprem, que també va ser rebutjat. La sentència del TSJC tenia en compte que "les vacunes als cossos no nacionals van començar a administrar-se el 10 de febrer del 2021", mentre que els agents dels "cossos nacionals" no hi van tenir accés fins al 12 de març. "És a dir, amb un mes de diferència, i a un ritme extremadament lent. Sobra dir el caràcter fonamental, de supervivència realment, de la celeritat de vacunació per a un personal exposat de manera constant al contacte proper amb el ciutadà", indicava la decisió. 

El TSJC es referia a un informe del mateix Departament de Salut, amb data del 25 d'abril del 2021, on es detallava l'estat de la vacunació dels diferents cossos de seguretat entre el 24 de març i el 22 d'abril del 2021. "Les xifres no poden ser més dispars si ens fixem en el contrast de l'origen dels cossos: mentre que els no nacionals es mouen en una forquilla del 66,9 al 79,1%, els nacionals tenien un percentatge del 3,6 i 2,8% el 24 de març i del 9,9 i 6,3% el 22 d'abril del 2021", citava l'informe. En canvi, en el període del 10 de febrer al 27 d'abril del 2021, dels cossos estatals van ser vacunades 714 persones. La diferència que denuncien, és que des de que es va adoptar la mesura cautelar, només en 9 dies, és a dir, fins al 6 de maig del 2021, es van vacunar 4.806 persones.

Valoració dels sindicats

Fonts jurídiques i els portaveus de Jucil i Jupol, Milagros Cívico i Pablo Pérez, respectivament, han indicat després de la declaració que Cabezas i els altres tres ex càrrecs de Salut només han respost a les preguntes de les defenses i del jutge, però no a les acusacions representades pels sindicats policials. De la mateixa manera, també han criticat que la fiscalia no hagi assistit a la vista oral, cosa que emmarquen en "l'abandonament institucional" que diuen que pateixen els agents estatals a Catalunya. Segons els dos portaveus, les declaracions han estat molt vagues i no s'ha pogut aclarir si algú va donar l'ordre d'alentir el procediment de vacunació i qui hauria donat aquesta ordre. 

Per la seva banda, el Departament de Salut no ha volgut fer cap declaració als mitjans a la sortida del jutjat, però continua defensant la professionalitat de tot l'equip que ha participat en la campanya de vacunació, "que ha estat exemplar a Catalunya i posada com a exemple per la mateixa OMS".