L'estudi 'Impacto de la introducción de remdesivir en España', publicat recentment a la revista 'Advances in Therapy', ha suggerit que remdesivir, registrat per Gilead amb el nom de 'Veklury', podria haver reduït prop d'un 30 per cent les morts per coronavirus en la primera onada de Covid-19 a Espanya, així com fins i tot gairebé un 44 per cent el nombre de pacients hospitalitzats amb oxigenoteràpia de baix flux atesos en les UCI.
L'estudi impulsat per Gilead España, que ha comptat amb la participació de sis clínics de primer nivell i que ha estat coordinat per la Fundació Weber, se centra en analitzar l'impacte que hagués tingut l'administració de remdesivir a pacients elegibles a l'esmentat tractament a Espanya entre el 20 de febrer i el 10 de maig de 2020 i, de forma detallada, durant el pic de més pressió hospitalària per coronavirus.
En concret, les dades manifesten que l'administració de remdesivir durant la primera onada hauria reduït un 43,71 per cent el nombre de pacients hospitalitzats en les UCI espanyoles (pacients amb pneumònia i en oxigenoteràpia de baix flux) en aquesta etapa a l'haver evitat l'ingrés de 2.587 pacients en elles.
Així mateix, i segons els resultats, el 5 d'abril hi havia 32.264 llits ocupats per pacients Covid-19, si bé si es dibuixés aquest mateix escenari amb remdesivir utilitzat segons el protocol fàrmac clínic, s'hauria pogut reduir l'estada hospitalària en planta fins a un 17,53 per cent, el que es tradueix en un alliberament de fins a 5.656 llits.
Quant a les UCIs, els registres d'ocupació més importants es van datar el 17 d'abril, amb 7.088 llits ocupats. En aquest sentit, i ja que aquest antiviral millora l'estat clínic dels pacients amb coronavirus i pneumònia que requereixen oxigenoteràpia de baix flux, remdesivir hauria permès reduir fins a un 23,98 per cent l'estada a UCI, és a dir, un alliberament de fins a 1.700 llits.
"Amb aquest estudi volem posar de manifest que si haguéssim pogut comptar amb remdesivir per als pacients hospitalitzats -en els quals el seu ús està indicat- durant els mesos més complicats de la pandèmia, es podrien haver evitat moltes morts per coronavirus i també reduïts el nombre de pacients ingressats tant en planta com a UCI, ja que l'antiviral disminueix el risc que el pacient evolucioni a la unitat de crítics si és administrat de forma primerenca", ha dit el president de Fundació Weber, Álvaro Hidalgo.
Un altre dels criteris de mesurament d'evolució i gravetat de la pandèmia fets servir a Espanya ha estat el de la mortalitat. Durant la primera onada 10.189 pacients i 1.524 pacients van morir a les sales de l'hospital general i a l'UCI, respectivament, encara que, segons l'estudi, l'administració de remdesivir podria haver evitat fins al 27,51 per cent de les morts, ja que reduiria la taxa de mortalitat en pacients hospitalitzats amb Covid-19 i pneumònia que reben oxigenoteràpia de baix flux, segons es va observar en anàlisi post hoc de l'estudi 'ACTT-1'.
Podria haver reduït els ingressos en les UCI
Per això, l'antiviral hauria evitat fins a 6.972 morts en planta en els pacients amb aquestes característiques. A més, i ja que remdesivir frena l'empitjorament de la malaltia, l'estudi ha assenyalat que es podria haver reduït, almenys, la meitat dels ingressos a UCI, així com evitat 667 morts en unitats de crítics.
"En la primera onada vam tenir una saturació del sistema sanitari amb unes terribles xifres de mortalitat. Si l'ús de remdesivir en els pacients hospitalitzats hagués estat disponible, la situació de col·lapse que vivim, sobretot en les unitats de crítics, hauria estat menor, amb més recanvi de pacients als hospitals i, el més important, amb una reducció en la mortalitat de més del 25 per cent", ha comentat la doctora del departament de Medina Interna i Àrea d'Investigació de Malalties Infeccioses de l'Hospital Universitari La Paz de Madrid, Rocío Montejano.
Per tant, segons el parer d'Hidalgo, aquestes xifres demostren que es podria haver controlat millor la pressió sobre el sistema públic, optimitzant i proporcionant un ús més eficient dels recursos en el nostre sistema sanitari gràcies als beneficis clínics de remdesivir en pacients amb coronavirus.
Així, els experts consideren que els resultats, juntament amb l'experiència acumulada aquest any de pandèmia, indiquen que l'ús adequat de l'antiviral en persones ingressades per Covid-19 contribueix al "millor funcionament i optimització" dels recursos del sistema sanitari.
Basat en un assaig clínic de referència
Les dades de l'estudi es basen en els resultats obtinguts en l'assaig clínic de referència / pivotal ACTT-1 impulsat pel NIAID americà, ja que a través d'ells s'ha pogut extrapolar els beneficis que hagués tingut l'ús de remdesivir sobre la població espanyola en el cas que hagués estat disponible en la primera onada.
L'ACTT-1 associa l'ús de l'antiviral amb una menor taxa de mortalitat en els pacients amb oxigenoteràpia de baix flux (vs placebo), una recuperació hospitalària més ràpida (entre 5-7 dies vs placebo) i la reducció de la progressió de la malaltia a fases més greus en pacients amb Covid-19, sent el seu benefici major quan s'administra en fases més primerenques de la malaltia.
Així mateix, aquestes dades també confirmen els obtinguts en altres estudis duts a terme a Espanya, com l'anàlisi en vida real de l'antiviral en pacients amb el virus realitzat per l'Hospital Clínic de Barcelona, publicat el mes de març passat. En aquest estudi clínic s'associava remdesivir a una baixa taxa de mortalitat en els pacients amb coronavirus i un bon perfil de seguretat, a més d'evidenciar que l'administració primerenca de l'antiviral aconsegueix disminuir l'estada hospitalària i fa menys necessària la utilització de ventilació mecànica.