Una úlcera gastroduodenal és una ferida o nafra que sorgeix en la mucosa gàstrica o duodenal i que afecta el 40% de la població. La principal causa de risc és la infecció per Helicobacter pylori, un bacteri que pot encomanar-se per via fecal-oral o bé oral-oral, principalment dins de l'àmbit familiar, pares-fills o entre germans.
Les úlceres no sempre presenten símptomes, però quan ho fan, els més freqüents són dolor o molèstia en la part alta i central de l'abdomen, distensió, sacietat precoç, falta de gana, nàusees i vòmits i enfosquiment dels excrements podent arribar a ser negres com el quitrà. Les úlceres que sagnen poden causar anèmia i cansament.
De forma menys freqüent, altres persones poden arribar a desenvolupar gastritis crònica, perquè es poden produir canvis al revestiment o capa interna de l'estómac, o en casos molt excepcionals el càncer d'estómac.
Tal com recomana la Societat Espanyola de Patologia Digestiva, promoguda per la Fundació Espanyola de l'Aparell Digestiu, a causa que l'Helicobacter és la principal causa i és una infecció tan comuna, és important detectar-la i erradicar-la. Existeixen diferents proves per poder diagnosticar la presència de la infecció, i aquestes són les principals:
Test de l'alè
Consisteix en la presa d'una pastilla d'urea que conté carboni 13, la qual es descompon en l'organisme passant a la sang i d'allà als pulmons, el que permet analitzar l'aire expulsat amb l'alè i saber si el test és positiu a Helicobacter pylori o no.
El test de l'alè|ànim és un dels mètodes més comuns per detectar el bacteri
Determinació de l'antigen
Consisteix a buscar als excrements del pacient la presència de l'antigen de l'Helicobacter pylori.
Test serològic
Consisteix en la determinació en sang de la presència d'anticossos davant el bacteri.
Test invasiu
És possible determinar la presència de l'Helicobacter pylori prenent una petita
mostra del teixit gàstric i realitzant un test d'ureasa, que és un test semblant al de l'alè|ànim, en el qual es posa en contacte la mostra de teixit amb un medi|mitjà que conté urea marcada. En cas de tenir la infecció, l'Helicobacter pylori descompon la urea i el medi|mitjà pren un color determinat que indica la seva presència.
També és possible analitzar la presència de l'Helicobacter pylori directament al microscopi en examinar les biòpsies de teixit gàstric amb tincions histoquímicas i fins i tot amb tècniques més específiques com la immunohistoquímica, si bé aquesta última no és d'ús freqüent.
Habitualment, el tractament que s'aplica és antibiòtic. L'objectiu és eliminar el bacteri, però no sempre s'aconsegueix, a causa del desenvolupament de resistència als antibiòtics per part de la mateixa.