Les persones solen recordar millor les experiències traumàtiques davant les felices i, en general, ens marquen més al llarg de la vida. Un equip d'investigadors de la Ruhr-Universität Bochum (RUB) ha analitzat les raons per les quals es produeix aquesta circumstància i han arribat a una interessant conclusió. Els experts van posar un equip de persones sota situacions estressants durant les entrevistes de feina simulades i després van registrar la seva memòria utilitzant imatges de ressonància magnètica funcional, analitzant la seva activitat cerebral.
Els resultats han estat publicats per la revista Current Biology i els investigadors tenen diferents teories. Els experts van poder comprovar, per exemple, com una persona recorda clarament el seu examen de conduir, però no recorda si aquell dia va realitzar una altra activitat relaxant. Estudis anteriors han portat a diferents prediccions sobre com els records d'experiències estressants difereixen dels neutrals: "Hi havia indicis que sota estrès, els records s'assemblen més entre si", explica Anne Bierbrauer, una de les autores de l'estudi. I la investigació actual sembla proporcionar evidència en aquest sentit.
A diferència de molts estudis de laboratori, els investigadors es van proposar registrar el rastre de memòria d'un esdeveniment real en els seus experiments, fent ús de l'anomenat Test d'Estrès Social de Trier per a aquest propòsit. Aquesta prova requereix que els participants parlin davant un comitè de sol·licitud, tots els quals tenen una expressió neutral i no donen cap comentari positiu. La prova desencadena indefectiblement estrès en els participants.
Durant la simulació de l'entrevista de feina, el comitè va utilitzar diversos objectes quotidians; per exemple, un dels membres del comitè va prendre un xarrup d'una tassa de cafè. El grup de control es va enfrontar als mateixos objectes, però els participants no van ser sotmesos a cap estrès. Un dia després, els investigadors van mostrar els objectes als participants d'ambdós grups mentre registraven l'activitat cerebral en un escàner d'imatges per ressonància magnètica. Els participants estressats van recordar els objectes millor que els membres del grup de control.
Els investigadors van analitzar principalment l'activitat cerebral a l'amígdala, una regió les principals funcions de la qual inclouen l'aprenentatge emocional. Van comparar els rastres neuronals dels objectes que havien estat fets servir pels membres del comitè en la situació d'estrès amb els dels objectes que no havien estat utilitzats. El resultat va ser que els rastres de memòria dels objectes que s'havien fet servir s'assemblaven més entre si que els dels objectes que no s'havien utilitzat. En altres paraules, les representacions cerebrals dels objectes de les situacions estressants estaven estretament vinculades i, per tant, estaven clarament diferenciades d'altres experiències.
Un dia després de la prova d'esforç, els investigadors van mostrar als participants no només fotografies dels objectes de l'entrevista de feina, sinó també fotografies dels membres del comitè. Els participants van recordar principalment objectes en els quals l'activitat cerebral era similar a l'activitat desencadenada per la presentació dels membres del comitè. "Els membres del comitè van desencadenar l'estrès en la situació de l'entrevista. En conseqüència, sembla que el vincle entre els objectes i els desencadenants de l'estrès va ser crucial per a la memòria millorada", conclouen.