Tornem a la "normalitat" i una de les mesures que cada vegada s'està adoptant més, tant per part d'empreses com de particulars, és realitzar proves que ens permetin saber si estem (o hi hem estat) infectats per Covid-19.
Hem de tenir en compte que existeix un període entre el contacte amb una persona infectada i l'inici dels símptomes, conegut com a període d'incubació. Aquest és variable, però pot oscil·lar entre 3 i 12 dies en què el virus s'està replicant, i segons la prova diagnòstica que s'utilitzi pot no ser detectat.
Reacció en Cadena de Polimerasa (PCR)
Actualment hi ha tres formes diferents de diagnosticar SARS-CoV-2 (virus causant de la malaltia Covid-19), segons el temps transcorregut des de l'inici dels símptomes clínics. Una seria la detecció de material genètic del virus (ARN) a través d'una prova de Reacció en Cadena de Polimerasa (PCR) en mostres preses a nivell nasofaringi. Segons ha explicat la Directora Mèdica del Centre Mèdic Teknon, Mónica Isart, "si es detecta la presència d'ARN viral s'informa el pacient" que la PCR és positiva. En aquest cas, es confirma que "existeix presència d'ARN viral de coronavirus que, si va acompanyada de simptomatologia clínica, podria existir una infecció activa i el pacient és capaç d'encomanar a terceres persones."
Aquesta prova de PCR és vàlida per al seguiment de pacients infectats amb coronavirus, i el seu rendiment més important és des d'uns 3 dies previs a l'inici dels símptomes clínics fins als 10-15 dies, aproximadament.
No obstant això, "existeixen alguns pacients en qui poden quedar fragments del virus a les cèl·lules epitelials del tracte respiratori durant un període més prolongat, amb la qual cosa la PCR continuaria sent persistentment positiva," ha assegurat la Dra. Isart. En aquesta situació, com a mesura preventiva, s'ha "de considerar com potencialment contagiós a tot aquell que presenti una PCR positiva i es recomanen mesures d'aïllament fins a l'obtenció d'un resultat negatiu en aquesta prova", ha remarcat.
Proves serològiques
Es pot destacar que el quadre clínic de la infecció és molt variable i que poden existir pacients asimptomàtics, però amb PCR positives i capaces de transmetre la malaltia. Una altra forma de diagnòstic són les proves serològiques, que tenen una sensibilitat del 90% i detecten els anticossos front el virus en una mostra de sang.
El nostre sistema immunològic és capaç de detectar agents externs i desenvolupar una sèrie d'anticossos específics per lluitar contra aquest virus: les immunoglobulines. Aquestes proteïnes "reconeixen, capten i bloquegen els virus perquè les cèl·lules del sistema immune (limfòcits) puguin reconèixer-los i eliminar-los", ha destacat la presidenta de la Comissió d'Infeccions de l'Hospital Universitari General de Catalunya, Sandra Barbadillo. Segons la doctora, s'estima que "més del 90% de les persones que han tingut el virus desenvolupen una resposta d'anticossos".
Aquesta prova té el seu rendiment més gran després de la primera setmana dels símptomes i permet confirmar que s'ha estat en contacte amb el virus i l'organisme ha desenvolupat resposta immunitària, hagi desenvolupat símptomes o no.
Test de detecció d'antigen
La tercera forma de diagnòstic són els test de detecció d'antigen, que identifiquen fragments del virus. Aquests ofereixen resultats de forma gairebé immediata (similar a un test d'embaràs); tanmateix, tenen una sensibilitat i especificitat molt inferior a les PCR.