Després que s'hagi fet pública la trista mort de la Xana, la filla de només nou anys de l'exentrenador i exjugador del FC Barcelona Luis Enrique Martínez, desgraciadament l'osteosarcoma ha sortit a la palestra de l'actualitat.
Què és l'osteosarcoma
L'osteosarcoma és el tipus de càncer d'os més comú entre nens, adolescents i joves. Sol aparèixer als ossos llargs, com ara l'húmer, el fèmur, la tíbia o la pelvis. Així mateix, és als extrems d'aquests ossos —on creixen activament— en què apareix més freqüentment, sobretot al voltant dels genolls.
Incidència infantil
Es tracta del càncer d'os més freqüent i representa un 35% dels casos de càncers ossis. Pel que fa a la seva incidència pediàtrica, suposa un 3% dels tipus de càncer que tenen lloc entre els nens, cosa que representa que anualment es diagnostiquin quatre casos per cada milió de menors. El més habitual és que aparegui abans dels 15 anys i amb més prevalença entre les nenes.
Símptomes de l'osteosarcoma
Els símptomes més freqüents solen ser dolor al lloc del tumor, un increment del dolor quan es du a terme alguna activitat, l'enrogiment o la inflor de la zona tumoral, la coixesa, i la disminució de la mobilitat de l'extremitat afectada.
Quines són les causes
El cas és que la ciència encara no ha estat capaç d'establir per què apareix l'osteosarcoma, però sí que hi ha proves que té una base genètica i que alguns cops pot ser hereditària. El retinoblastoma hereditari, la síndrome de Bloom, la síndrome de Li-Fraumeni, la síndrome de Rothmund-Thomson, l'anèmia de Diamond-Blackfan, la malaltia de Paget i la síndrome de Werner podrien tenir una incidència en la seva aparició.
També se sap que pot sorgir a causa de les radiacions ionitzants, producte de tractaments de radioteràpia a què s'hagi sotmès anteriorment un pacient de càncer.
El diagnòstic
Són diverses les vies per les quals la medicina pot fer un diagnòstic sobre l'osteosarcoma: els rajos X, l'escàner ossi, el TAC, la ressonància magnètica, l'anàlisi de sang i les biòpsies del tumor, entre d'altres.
Tractaments
El combat contra l'osteosarcoma depèn de nombrosos paràmetres com ara l'edat del nen; l'estat general de salut; l'historial mèdic; l'extensió del tumor; la tolerància del nen a teràpies, procediments o fàrmacs; les expectatives del desenvolupament de la malaltia, i la preferència del pacient i els seus pares.
Pel que fa a les possibilitats per fer front a l'osteosarcoma hi ha la cirurgia, la quimioteràpia i la radioteràpia, segons els casos.
Escenaris després del tractament
Un adult que hagi estat tractat de càncer ossi sent nen o adolescent pot desenvolupar efectes secundaris després del tractament: són els anomenats efectes tardans. El tipus d'efectes tardans que es desenvolupen depèn de la localització del tumor i de la manera com va ser tractat.
Alguns tipus de tractament poden afectar posteriorment la fertilitat permanentment i pot tenir lloc tant en dones com en homes.
El pronòstic i la supervivència a llarg termini varia molt d'un nen a un altre. Cada nen és únic, i el tractament i el pronòstic s'estructuren entorn de les necessitats del pacient. Una atenció mèdica ràpida i la teràpia agressiva són importants per a un bon pronòstic. L'atenció contínua de seguiment és essencial per a un nen diagnosticat amb osteosarcoma. Els efectes secundaris de la radiació i la quimioteràpia, així com l'aparició de tumors, poden tenir lloc entre els pacients que han sobreviscut a l'osteosarcoma.
L'esperança de curació de l'osteosarcoma ha anat millorant amb el pas dels anys, i malgrat que depèn del tipus i del grau, es pot dir que el percentatge de supervivència després d'un primer diagnòstic avui dia s'acosta a un 70%.
La possibilitat de la metàstasi
Quan la malaltia es complica, les cèl·lules de l'osteosarcoma es poden estendre i provocar metàstasi en altres parts del cos. Els pulmons són els òrgans afectats més habitualment, per bé que els ronyons, el cervell, el cor o altres ossos també solen ser parts del cos fins on es pot estendre la propagació de les cèl·lules canceroses.