Desgraciadament, aquest any les intubacions dels pacients s'han convertit en un dels procediments més duts a terme als hospitals. Entre un 5% i un 10% dels pacients ingressats amb Covid-19 tenen insuficiència respiratòria greu. En aquests pacients, la intubació és un procediment que té una alta mortalitat, superior a un 50 %, tal com ha quedat reflectit en una metaanàlisi molt recent que inclou més de 50.000 pacients.
A partir de les dades de la primera onada de la pandèmia –entre març i maig–, s'han desenvolupat diversos estudis que avalen que la intubació pot evitar-se en un alt percentatge de casos en els quals és possible utilitzar altres tècniques, com són l'oxigenoteràpia d'alt flux, la ventilació mecànica no invasiva (VMNI) i la pressió positiva contínua en la via aèria (CPAP).
La intubació pot evitar-se en un alt percentatge dels casos
D'aquesta qüestió s'ha parlat en el 53 Congrés Virtual de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), un esdeveniment que ha comptat amb la presència del Doctor Manuel Luján, pneumòleg de l'Hospital de Sabadell, que ha advocat per aplicar una altra tècnica, el suport ventilatori no invasiu en al voltant del 70% dels pacients que estan ingressats a l'hospital amb COVID-19 i insuficiència respiratòria greu.
Una vegada analitzades les dades, s'ha demostrat que el fracàs de les tècniques de suport ventilatori no invasiu, considerant com a tal la mort del pacient o haver de recórrer finalment a la intubació, oscil·la entre el 20 i el 30 % en un recent estudi multicèntric italià publicat a European Respiratory Journal.
"Es tracta de pacients que, en les circumstàncies habituals, serien intubats, per la qual cosa fent servir aquestes tècniques alternatives estaríem rescatant el 70% dels pacients. És més, si multipliquem el 5% dels pacients que estan hospitalitzats i que són candidats a rebre aquestes tècniques per aquest 70%, veiem que l'impacte global pot ser alt en nombres absoluts", destaca el Dr. Lujan.
Tal com ha explicat, les tres tècniques no invasives d'utilitat alternatives a la intubació orotraquea –l'oxigenoteràpia d'alt flux, la ventilació mecànica no invasiva i la pressió positiva contínua en la via aèria– han obtingut bons resultats. "No hi ha estudis que hagin demostrat que una tècnica sigui millor que una altra. Els pacients responen per igual, pel que és important elegir aquella que resulti més còmoda per al pacient, tenint en compte que pot necessitar molts dies de suport ventilatori", explica el Dr. Luján.
Equip de ventilació no invasiva
Pel que sembla, el moment d'aplicar alguna d'aquestes tècniques de suport ventilatori no invasiu seria aquell en què el pacient té una concentració d'oxigen d'entre el 40% i el 50%, la qual cosa tècnicament es coneix com una fracció inspirada d'oxigen (FiO2). "En aquests casos ja no se'n pot esperar més per aplicar suport ventilatori i tampoc no s'hauria d'aplicar abans d'arribar a aquest nivell d'oxigen, perquè llavors s'estaria sobretractant. De la mateixa manera, aplicar-lo tardanament podria disminuir els seus efectes beneficiosos".