Existeixen determinats grups de població que poden veure's afectats en gran manera per un risc cardiovascular més gran, com els joves, les dones i els nonagenaris. I el cert és que el risc cardiovascular s'ha investigat poc en aquests grups. En el cas dels joves, pot ser un problema, perquè és clau efectuar la detecció precoç de la hipertensió arterial per evitar lesions greus en els anomenats òrgans diana, com són el cor i la seva prolongació a l'aorta, el cervell i els ronyons.
Segons el Dr. Pedro Armario García, de l'Hospital Sant Joan Despí Moisés Broggi, "la prevalença d'hipertensió arterial en el jove de 18-39 anys varia en funció de la zona estudiada, sent més freqüent en homes que en dones. La prevalença global als EUA i Espanya és al voltant del 7-12% i s'incrementarà a causa de l'augment de l'obesitat i els estils de vida menys cardiosaludables".
Bàsicament existeixen tres factors que condueixen a l'elevació de les xifres de pressió arterial: factors genètics, com antecedents d'hipertensió en familiars de primer grau; factors perinatals, com a baix pes al néixer, història de pressió arterial alta gestacional o preclamsia en la mare; factors ambientals, entre els que és molt important l'obesitat i els canvis d'estil de vida no favorables, com l'alimentació i el sedentarisme.
Respecte a les persones amb xifres de pressió arterial bones, les que la tenen alta presenten un augment del risc cardiovascular del 75%. Els joves amb inici d'hipertensió presenten un risc major de desenvolupar lesions al cor (un òrgan diana), com la hipertròfia ventricular esquerra, la disfunció diastòlica o la calcificació coronària. La seva detecció precoç pot reduir el risc.
Existeixen dos tipus diferents d'hipertensió arterial, tal com explica la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI). La secundària a altres problemes de salut o medicacions, i l'essencial, que és molt més freqüent i que en l'adult està determinada per factors que passen molts anys abans. Els signes i símptomes que poden orientar cap a la sospita d'hipertensió secundària són tan variats com les causes renals, vásculo-renals (displàsia fibromuscular, endocrines (feocromocitoma, hiperaldosteornismo primari, alteració de la funció tiroide), coartació de l'aorta, i farmacològiques, entre d'altres.
Aquest risc cardiovascular en les dones joves és inferior al dels homes joves, encara que hi ha condicions com malalties ginecològiques i obstètriques que l'augmenten. A més, les malalties reumatològiques cròniques inflamatòries, més prevalents en les dones que en els homes, també eleven aquest risc".