Un any després de l'entrada en vigor de les baixes per menstruació incapacitant només se n'han tramitat 1.408 amb una durada mitjana de tres dies, segons les últimes dades fins a meitat d'abril facilitades pel Ministeri d'Inclusió en la vigília que se celebri el dia mundial de la higiene menstrual. Per donar una idea del pes d'aquesta xifra sobre el total, en tot el 2023 es van iniciar 8,8 milions processos de baixa i, després de l'escàs nombre de baixes, les expertes consultades assenyalen a l'"infradiagnòstic" i al temor de la discriminació laboral.
Quan es pot demanar?
La possibilitat de demanar aquestes baixes es va aprovar en el marc de la llei de l'avortament i va entrar en vigor l'1 de juny de 2023 suscitant debat i polèmica sobre el seu impacte. Per sol·licitar-la, les pacients han de comptar amb un diagnòstic mèdic de dismenorrea secundària, és a dir, una menstruació dolorosa associada a patologies com endometriosi, miomes, adenomiosi o altres malalties com inflamació pelviana, pòlips endometrials, ovaris poliquístics o dificultat a la sortida de sang menstrual. La durada s'estén mentre durin aquests símptomes associats a la menstruació i la prestació econòmica associada a aquesta incapacitat temporal l'abona la Seguretat Social des del primer dia de la baixa.
Una forma de discriminació per a algunes dones
Quan es va aprovar la norma, la vicesecretària d'UGT, Cristina Antoñanzas, ja va assegurar que tal com estava configurada aquesta baixa seria una "altra forma de discriminació" per a les dones, perquè les empreses poden conèixer el motiu de la baixa pel codi que utilitza la Seguretat Social als informes. La passada setmana recordava en unes jornades sobre dones directives organitzada pel sindicat que fa un any se li va retreure que el sindicat "estigués en contra que s'ampliessin els drets", diu i, encara que està a favor d'aquesta baixa, el cert és que acaba sent "discriminatòria".
Antoñanzas lamentava que s'hagi tardat tant temps a determinar que es tracta d'una situació incapacitant per a moltes dones, una cosa que respon al fet que fins ara només s'ha investigat sobre les malalties dels homes i "nosaltres fisiològicament som diferents".
Falta de perspectiva de gènere
De la mateixa manera opina la secretària de Dones, Igualtat i Condicions de Treball de CCOO, Carolina Vidal, que retreu l'absència de perspectiva de gènere al sistema sanitari, que s'ha centrat en l'estudi clínic del cos masculí, i la seva lentitud a l'hora de dur a terme un diagnòstic ràpid. Aquest "infradiagnòstic" és el que explica el baix nombre de prestacions per menstruació incapacitant concedides des de la seva creació, ja que perquè el metge de capçalera expedeixi l'informe és necessari comptar amb una patologia prèvia reconeguda, com l'endometriosi.
Per a Vidal és fonamental lluitar pel reconeixement d'aquesta baixa laboral, perquè aconsegueix "fer visible les nostres circumstàncies. No hem d'anar a treballar amb dolor". "Les dones no som heroïnes, som persones amb problemes normals, alguns d'estructurals com a aquest. (...) I no tenim per què ocultar-lo, sinó que hem de lluitar perquè no se'ns discrimini", deixa clar Vidal.
Segons un estudi elaborat per la consultora Kantar, el 49% de les dones pateix regles doloroses, un percentatge que en el cas de les més joves ascendeix al 76%. El Ministeri d'Igualtat va calcular en el moment d'aprovar-la que el dret a una baixa per menstruació incapacitant tindria un cost addicional màxim de 23,8 milions d'euros a l'any. A partir de les xifres de població activa i amb ocupació, Igualtat calculava que uns 6 milions de dones treballen en el rang d'edat 16-50 anys i estimava que l'1%, al voltant de 60.000, poden patir aquestes regles incapacitants. Les xifres de baixes han estat molt per sota d'aquestes estimacions.