Un grup de professionals i investigadors dels hospitals de Quirónsalud integrats a la xarxa pública madrilenya (Sermas) -els hospitals universitaris Fundació Jiménez Díaz (Madrid), Rei Joan Carles (Móstoles), Infanta Elena (Valdemoro) i General de Villalba (Coll Villalba)-, ha realitzat un estudi que confirma que un model d'avaluació i atenció preoperatòria virtual basat en valor pot millorar l'eficiència i qualitat de l'atenció, la satisfacció de professionals i pacients i l'ús responsable i eficaç dels recursos, en reduir costos innecessaris.
La creixent demanda de la cirurgia electiva ha convertit l'optimització de l'avaluació preoperatòria en una prioritat i ha consolidat la Medicina basada en valor (VBHC, sigles de Value-based healthcare) com a estratègia per oferir la millor i més eficaç assistència al pacient, incloent-hi la seva reorganització entorn d'unitats de pràctica integrades (UPI).
El treball, dut a terme en l'Institut d'Investigació Sanitària de la Fundació Jiménez Díaz (IIS-FJD) i impulsat per la Unitat d'Innovació Clínica i Organitzativa (UICO) d'aquesta xarxa hospitalària, ha estat realitzat pel doctor Javier Arcos, gerent de la Fundació Jiménez Díaz; Marta del Olmo, gerent territorial del Rei Joan Carles, Infanta Elena i General de Villalba i directora d'Experiència de Pacient dels quatre centres; el doctor Jorge Short, gerent territorial adjunt dels esmentats tres hospitals i subdirector mèdic del primer d'ells; els doctors José Luis Gracia, Pablo Vigoa i Jorge Martínez, des del Servei d'Anestesiologia de l'hospital villalbi; Miguel Ángel Morales i Juan José Serrano, del Departament de Sistemes i Tecnologia de la Informació d'aquest últim centre; Catalina Paredes i Bernadette Pfang, de l'UICO i l'IIS-FJD; Marco Antonio Villegas, de la Facultat d'Enginyeria Industrial de la Universitat de Castella La Manxa; i Juan Antonio Álvaro de la Parra i la doctora Cristina Caramés, director d'operacions i directora assistencial i d'Investigació de Quirónsalud, respectivament.
Concretament, segons l'article 'Efectes de l'avaluació preoperatòria virtual basada en valors en la seguretat, l'eficiència i la satisfacció del pacient i del professional', recentment publicat a la revista científica 'Journal of Clinical Medicine', "un model d'atenció preoperatòria basat en el valor, i millorat digitalment, pot millorar els indicadors d'eficiència i satisfacció, reduint costos innecessaris i, potencialment, millorant la qualitat de l'atenció."
"La reorganització de l'atenció preoperatòria en una UPI virtual s'associa a una millor experiència de pacient, temps d'avaluació més curts i menors taxes de cancel·lacions quirúrgiques el mateix dia de la intervenció, mantenint el nivell de seguretat per al pacient i la durada total del procés, malgrat l'augment del volum de procediments quirúrgics", afirmen els investigadors. A més -afegeixen-, aquest tipus de models, basats en el valor i optimitzats digitalment, poden "millorar els indicadors d'eficiència i satisfacció, reduint costos innecessaris i millorant potencialment la qualitat de l'atenció".
Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors van realitzar un estudi observacional retrospectiu que va incloure 40.233 procediments quirúrgics electius realitzats en un dels hospitals participants en l'estudi entre l'1 de gener de 2018 i el 31 de desembre de 2023 -31.259 d'ells, corresponents al període posterior a la implementació del model-, i van utilitzar mètriques de seguretat, eficiència i satisfacció per analitzar els canvis en les complicacions quirúrgiques, l'eficiència i la satisfacció dels pacients abans i després de la posada en marxa del model, així com dels anestesiòlegs amb les avaluacions virtuals, abocant les dades en la història clínica electrònica i realitzant la formació digital als usuaris a través de l'aplicació de desenvolupament propi del grup, el Portal del Pacient.
L'estudi va observar una disminució en les cancel·lacions el mateix dia del 4,3 al 2,8 % dels procediments, sense que s'incrementessin les complicacions quirúrgiques. Quant al temps total del procés, tampoc no va augmentar, malgrat que sí que ho va fer el nombre de cirurgies anuals. Finalment, la satisfacció de pacients i professionals va millorar: la meitat dels primers van assenyalar que l'atenció preoperatòria virtual va millorar la seva conciliació laboral i personal i va reduir l'esgotament; mentre que els segons van veure reduït a més de la meitat (4,5 davant 10 minuts) el temps mitjà necessari per completar l'avaluació amb la versió virtual, la qual cosa va suposar un estalvi de temps estimat de 716 hores/persona a l'any, coincidint que l'avaluació virtual era més eficient que la presencial.