És la tercera comunitat més poblada d'Espanya i la de més densitat de població, a més de ser la primera en renda per càpita i la regió de la capital del país. El Servei Madrileny de Salut dona cobertura sanitària a 6,8 milions de persones, a qui sumen uns altres dos milions que, cada any, visiten la regió per fer turisme. A la punta de llança d'aquest servei hi ha els hospitals d'alta complexitat, vuit instal·lacions que consumeixen bona part del seu pressupost sanitari.

El 'Monitor del Sistema Hospitalari de la Comunitat de Madrid' és una sèrie d'anàlisis que estudien en profunditat l'eficiència econòmica i operativa d'aquestes instal·lacions clau en la sanitat espanyola.

A partir de dades públiques dels hospitals, la sèrie analitza aspectes com la despesa, la satisfacció dels pacients, les llistes d'espera, els avenços en digitalització o la lliure elecció de centre dels hospitals de referència de la regió.

Segons dades extretes de les memòries dels centres madrilenys, entre 2019 i 2021 el conjunt dels vuit hospitals d'alta complexitat a Madrid va incrementar la seva despesa real en 579 milions d'euros, la qual cosa representa una alça del 17,9%.

Per centres, el que més va incrementar els seus costos va ser l'Hospital General Universitari Gregorio Marañón, que ha augmentat les seves despeses en més de 114 milions d'euros des de 2019, un 21% més. Només el 2021, el centre va anotar un desemborsament de 649 milions d'euros.

A continuació, li van seguir l'Hospital Universitari La Paz, amb una alça de la despesa de 104 milions d'euros, un 18,39% més; l'Hospital Universitari 12 d'octubre, amb un increment de 96 milions d'euros, un 19,9% més, i l'Hospital Universitari Ramón i Cajal, que va elevar els seus costos en 86 milions d'euros en l'esmentat trienni, un 20,4% més. Després d'ells es va situar l'Hospital Porta d'Hierro Majadahonda, que va expandir els seus costos en 73 milions d'euros, un 23% més que tres anys enrere, i es va convertir en el centre hospitalari d'alta complexitat que més alça percentual va anotar. Li van seguir l'Hospital Clínic San Carlos i l'Hospital Universitari La Princesa, amb ascensos de la despesa de 45 milions i 42 milions d'euros, respectivament, i una alça percentual de l'11,8% i del 21%.

El 2021, la despesa mitjana d'aquests hospitals va ser de 1.145 euros per persona en l'àrea de referència de cada hospital. En el conjunt dels vuit centres, la mitjana de 2021 va anar gairebé 150 euros superior a la de 2019 i l'augment percentual va ser del 18,5%.

En concret, els centres que van registrar un desemborsament més gran per habitant atès el 2021 van ser el Gregorio Marañón i el 12 d'octubre, que van elevar els costos per persona fins a 2.000 euros i 1.300 euros, respectivament.

L'augment de despesa entre 2019 i 2021 es justifica per l'increment dels pacients tractats, el personal i les inversions empreses pels diferents centres. En primer lloc, els pacients tractats, amb l'excepció de 2020 per la pandèmia, van registrar una expansió del 2,2% en 2019 i una alça de l'1,35% el 2021, fins a situar-se per sobre dels nou milions de pacients.

El centre amb un major nombre de pacients tractats el 2021 va ser la Fundació Jiménez Díaz, amb 1,47 milions de persones. De prop, li segueixen l'Hospital La Paz, amb 1,45 milions de pacients, i el Gregorio Marañón i el 12 d'octubre, amb 1,35 i 1,3 milions de pacients sota la seva tutela, respectivament. Al contrari, l'Hospital La Princesa va ser el que atenia un menor nombre de pacients, amb tot just 580.000 persones.

Durant el trienni, les inversions empreses pels hospitals d'alta complexitat van ser de 361,7 milions d'euros, amb una alça del 34% respecte a 2018.

El personal dels centres també ha augmentat al llarg del període, creixent fins als 43.476 professionals, davant els 41.854 de 2019, la qual cosa representa una alça percentual del 4% davant 2019.