Cada any, creix el nombre de diagnòstics d'autisme al món. A Occident, la prevalença està situada aproximadament en el 2% de la població, una xifra més alta de la que es produïa fa una dècada. Tanmateix, no tots estan conformes amb aquestes dades. El Dr. Laurent Mottron, professor del Departament de Psiquiatria de la Universitat de Mont-real, i el seu equip d'investigació han analitzat les xifres de l'autisme i asseguren que la diferència entre les persones diagnosticades amb autisme i la resta de la població en realitat s'està reduint. És a dir, que es diagnostiquen casos que abans no eren considerats com a tals.
L'estudi va ser publicat recentment a la revista JAMA Psychiatry. Els estudis realitzats fins ara mostren que les persones amb autisme i la resta de la població tenen diferències significatives en set àrees: reconeixement d'emocions, teoria de la ment (capacitat de comprendre que altres persones tenen les seves pròpies intencions), flexibilitat cognitiva (capacitat de transició d'una tasca a l'altra), planificació d'activitats, inhibició, respostes evocades (la resposta del sistema nerviós a l'estimulació sensorial) i el volum cerebral. Juntes, aquests mesuraments responen als components psicològics i neurològics bàsics de l'autisme.
El Dr. Mottron i el seu equip van analitzar la mida de les diferències observades entre les persones amb autisme i les persones sense ell, i van comparar la seva progressió al llarg dels anys. Aquest mesurament és una eina estadística que quantifica la mida de la diferència en una característica específica entre dos grups de subjectes.
Van descobrir que, en cada una de les àrees avaluades, la diferència mesurable entre les persones amb autisme i les persones sense aquest, ha disminuït en els últims 50 anys, molt acusada en cinc d'aquestes set àrees. Les úniques que no van mostrar una diferència significativa van ser la inhibició i la flexibilitat cognitiva.
Segons els experts que han participat en la investigació, això significa que, en totes les disciplines, les persones amb o sense autisme que estan sent incloses en els estudis són cada vegada més similars. I si aquesta tendència es manté, la diferència objectiva entre les persones amb autisme i la població general desapareixerà en menys de 10 anys. La definició d'autisme pot tornar-se massa borrosa per ser significativa, i amb això s'acabaria trivialitzant la patologia, perquè s'està aplicant el diagnòstic a persones les diferències de les quals amb la població general són menys pronunciades, addueixen aquests investigadors.
Per comprovar si aquesta tendència era exclusiva de l'autisme, l'equip d'investigació també va analitzar dades sobre esquizofrènia i van descobrir que la prevalença d'aquesta malaltia s'ha mantingut igual i la diferència entre les persones amb esquizofrènia i les persones sense està augmentant.
El Dr. Mottron creu que no han canviat els criteris de diagnòstic per a l'autisme, sinó les pràctiques del diagnòstic. Pel que sembla, tres dels criteris per a un diagnòstic d'autisme estan relacionats amb la sociabilitat. Fa cinquanta anys, un senyal d'autisme era la falta d'interès aparent en els altres. Avui dia, simplement és tenir menys amics que d'altres. A això s'uneix el fet que els experts, en lloc d'autisme, prefereixen utilitzar la denominació de trastorn de l'espectre autista (TEIA), el que ha portat a qüestionar fins i tot l'existència d'aquest trastorn neurobiològic.