El bàsquet és un esport d'alta intensitat que combina salts, acceleracions, frenades, canvis de direcció i contacte físic. Una exigència que, especialment a mesura que avança la temporada, pot passar factura a músculs i articulacions. Aquest cap de setmana, la Supercopa Endesa, que se celebra a Badalona, donarà el tret de sortida a una nova temporada de bàsquet d'elit. Una cita en la qual Quirónsalud participa com a Proveïdor Mèdic Oficial de l'Associació de Clubs de Bàsquet (ACB) en totes les seves competicions i que es disputa, a més, a la ciutat on l'Hospital Quirónsalud Badalona és Servei Mèdic Oficial del Joventut Badalona. En aquest context, el Dr. Gonzalo Samitier, especialista en Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica de l'Hospital Quirónsalud Badalona, explica quines són les lesions més habituals entre els jugadors i quines mesures poden ajudar a prevenir-les.
Els turmells i els genolls són dues de les zones que més pateixen en la pràctica del bàsquet. Els salts continus, els aterratges, els girs sobtats i els canvis de ritme generen una càrrega elevada sobre les extremitats inferiors. A això s’hi suma el desgast acumulat dels entrenaments i la competició.
"Les lesions més comunes en jugadors de bàsquet, tant amateurs com professionals, acostumen a ser els esquinços de turmell i les ruptures fibril·lars o tendinopaties en el genoll", explica el Dr. Samitier.
Els turmells i els genolls, els grans punts febles
L’esquinç de turmell és una de les lesions més freqüents. Sovint apareix després d’un salt, quan el jugador cau sobre el peu d’un altre esportista, o durant un canvi de direcció en què el suport no és estable. Encara que alguns esquinços poden semblar lleus, una recuperació insuficient pot afavorir que es repeteixin.
També són habituals les lesions musculars, especialment als isquiotibials, adductors i bessons. Els esprints, els salts i les acceleracions exigeixen una resposta ràpida de la musculatura i poden provocar estrips o distensions, sobretot quan existeix fatiga acumulada.
Una altra lesió característica és la tendinopatia rotuliana, coneguda popularment com el "genoll del saltador". Es produeix per una sobrecàrrega repetida del tendó rotulari i és especialment freqüent en esports que impliquen salts constants.
Però si hi ha una zona que requereix una atenció especial són els genolls. Les lesions del lligament creuat anterior (LCA) o dels meniscs poden produir-se durant un gir, un canvi brusc de direcció o una mala recepció després d’un salt.
En aquest sentit, el menisc extern té una importància particular en els jugadors de bàsquet. "És de particular importància intentar reparar aquestes lesions, ja que estem davant de persones de gran altura i pes i, sovint, amb una morfologia dels genolls en valgo o en X que ja de per si sobrecarrega més el compartiment extern", assenyala el Dr. Gonzalo Samitier, de Quirónsalud Badalona. La seva absència pot accelerar el desgast de l’articulació i afavorir l’aparició d’una artrosi precoç.
Prevenir abans que aparegui la lesió
La prevenció no consisteix únicament a escalfar abans d’un partit. Preparar el cos per a les exigències del bàsquet implica treballar diferents aspectes de manera continuada.
Un bon escalfament, amb exercicis de mobilitat, activació muscular i agilitat, prepara progressivament l’organisme per a l’esforç. Però també és important incorporar entrenament de força i estabilitat, especialment de la musculatura que protegeix el turmell, el genoll i el tronc.
La tècnica també té un paper fonamental. Aprendre a saltar, aterrar, frenar i canviar de direcció correctament pot reduir les càrregues inadequades sobre les articulacions. De la mateixa manera, utilitzar un calçat específic per a bàsquet, amb un bon amortiment i estabilitat lateral, ajuda a reduir determinats riscos.
I hi ha un factor que sovint queda en segon pla: el descans. Alternar adequadament entrenament i recuperació permet reduir l'abús i donar temps als teixits per adaptar-se a les càrregues.
Quan una lesió necessita una valoració mèdica?
Davant d’un dolor persistent, una inflamació important, una limitació del moviment o una lesió produïda durant un gest brusc, és recomanable valorar-ne l’abast abans de reprendre l’activitat esportiva.
"Quan ocorre una lesió, és fonamental comptar amb l’avaluació i seguiment d’un equip d’especialistes en traumatologia i medicina esportiva per obtenir un diagnòstic precís i establir un pla de tractament individualitzat", explica el Dr. Gonzalo Samitier.
A Quirónsalud Badalona, el tractament dependrà del tipus de lesió i de les característiques de cada esportista. En funció de cada cas, pot incloure control del dolor i immobilització durant la fase aguda, fisioteràpia i rehabilitació funcional, o un programa progressiu de recuperació fins a la tornada a la pràctica esportiva.
En lesions més greus, com determinades ruptures lligamentoses o de menisc, pot ser necessària una intervenció quirúrgica. En aquests casos, tant l’experiència de l’equip traumatològic com el seguiment posterior són elements clau per recuperar la funció i reduir el risc que la lesió torni a aparèixer.
Perquè tornar a la pista no hauria de significar simplement que el dolor ha desaparegut. L’objectiu és recuperar la força, l’estabilitat i la confiança necessàries per tornar a jugar amb seguretat.