El bàsquet és un dels esports més populars i practicats a tot el món. El seu ritme ràpid, l'espectacularitat dels salts i les jugades, el contacte físic i l'exigència tècnica el converteixen en una disciplina fascinant, però també és un esport que, per la seva pròpia naturalesa, comporta un elevat risc de lesions.
Tant si ets jugador aficionat com professional, entendre quines lesions són més freqüents, per què passen, com poden prevenir-se i com es tracten és essencial per gaudir del joc de manera segura. Per això, a continuació, t'aclarim de la mà del Dr. Gonzalo Samitier, cirurgià ortopèdic especialista en lesions esportives de l'Hospital Quirónsalud Badalona (proveïdor mèdic oficial del Joventut de Badalona), totes aquestes qüestions.
Les lesions més freqüents al bàsquet
El tipus de lesions que es produeixen al bàsquet és molt variat, però n'hi ha algunes que destaquen per la seva alta prevalença. Entre elles, la més comuna és l'esquinç de turmell. Aquesta lesió es produeix habitualment durant els aterratges després d'un salt, sobretot quan un jugador cau sobre el peu d'un altre, o en realitzar canvis de direcció molt bruscos. "Aquests moviments poden forçar el turmell cap a fora o cap a dins, lesionant els lligaments que l'estabilitzen", assenyala el Dr. Samitier.
L'esquinç de turmell és, amb diferència, la lesió més comuna al bàsquet
Un altre grup important de lesions són les musculars. Les distensions i ruptures, especialment a músculs de les cames com els isquiotibials, els bessons o el quàdriceps, són habituals. "Aquestes es deuen moltes vegades a sobrecàrregues o a esforços explosius sense una preparació muscular adequada", indica.
Les lesions de genoll també són freqüents i preocupants. "Dins d'elles, la ruptura del lligament encreuat anterior és una de les més greus i temudes, ja que requereix cirurgia i un llarg procés de rehabilitació. També són habituals les lesions de menisc, pels girs repetits i l'impacte constant," explica.
Altres lesions freqüents inclouen les tendinopaties, com la del tendó rotular, molt característica en esports de salt, i la del tendó d'Aquil·les. "Aquestes es desenvolupen progressivament per sobreús i poden cronificar-se si no es tracten a temps", adverteix. També poden aparèixer fractures per estrès, especialment al cinquè metatarsià, i problemes a l'esquena baixa, sobretot en jugadors de més estatura que carreguen amb més exigències posturals.
Factors de risc: quin tipus de jugador/a és el més afectat?
Encara que tots els jugadors estan exposats a patir lesions, hi ha alguns factors que n'augmenten el risc. Un d'ells és la posició en el camp. Els bases, per exemple, estan en constant moviment i requereixen una gran agilitat, per la qual cosa solen patir més esquinços de turmell i sobrecàrregues musculars. Els alers combinen velocitat i força, el que els exposa a lesions tant musculars com articulars. Els pivots, per la seva part, solen ser els més alts i pesats, i estan més exposats a lesions de genoll i d'esquena per les exigències del seu rol a la zona interior.
El sexe del jugador també influeix. Diversos estudis han demostrat que les dones tenen més risc de patir ruptura del lligament encreuat anterior. Això es deu a factors anatòmics (com un major valg fisiològic dels genolls), hormonals (el cicle menstrual pot afectar a la laxitud dels lligaments) i biomecànics (menor activació muscular protectora en certs moviments). A més, les dones solen presentar una laxitud articular més gran, cosa que també pot contribuir al risc d'inestabilitat.
Les dones presenten més laxitud articular i risc de ruptura del lligament encreuat anterior
L'edat és un altre factor important. Els jugadors joves solen recuperar-se més ràpidament de les lesions, mentre que els veterans estan més exposats a lesions cròniques, ruptures tendinoses, tendinopaties i problemes degeneratius en les articulacions, pel desgast acumulat.
Prevenció: la clau per mantenir-se a la pista
Encara que el risc de lesió mai no desapareix del tot, existeixen moltes estratègies eficaces per prevenir-les. Una de les més importants és realitzar un escalfament adequat abans de cada sessió d'entrenament o partit. Aquest ha d'incloure mobilitat articular, activació muscular progressiva i exercicis específics d'estabilització.
Una bona preparació física i tècnica pot reduir notablement el risc de lesions
A més, és fonamental incloure en la rutina d'entrenament exercicis de força, especialment per al tren inferior, i treball propioceptiu. Millorar la força i la coordinació dels músculs estabilitzadors del turmell, el genoll i el maluc ajuda a reduir dràsticament el risc de lesions.
El descans també és essencial. "Dormir bé i respectar els temps de recuperació entre esforços intensos permet al cos regenerar teixits i mantenir la seva capacitat funcional. Una alimentació equilibrada i una hidratació adequada completen l'enfocament preventiu", remarca.
També és important fer atenció als senyals del cos. El dolor persistent, la fatiga excessiva o la sensació d'inestabilitat s'han de prendre seriosament. Parar a temps pot evitar una lesió major. A més, l'ús d'un calçat apropiat, amb bon amortiment i subjecció del turmell, pot marcar la diferència en la prevenció de lesions articulars.
Com tractar les lesions més freqüents
Quan la prevenció no és suficient i es produeix la tan temuda lesió; el tractament dependrà de la seva gravetat i del tipus de teixit afectat. "En el cas de lesions lleus, com esquinços de turmell o distensions musculars, l'abordatge sol ser conservador: repòs relatiu, fisioteràpia, crioteràpia (aplicació de gel), embenats funcionals i una progressiva tornada a l'activitat," comenta el Dr. Samitier.
No totes les lesions requereixen cirurgia, però totes necessiten atenció professional i rehabilitació
Les lesions més greus, com la ruptura del lligament encreuat anterior o algunes fractures per estrès, requereixen tractament quirúrgic. Avui dia, aquestes intervencions es realitzen en la majoria dels casos mitjançant cirurgia mínimament invasiva (artroscòpia), la qual cosa permet una recuperació més ràpida i segura. "La rehabilitació és fonamental després de la cirurgia, i pot durar diversos mesos, especialment en el cas del lligament encreuat anterior", recalca el Dr. Samitier.
Les tendinopaties i lesions per sobreús solen tractar-se amb fisioteràpia, exercicis excèntrics específics, i en alguns casos s'utilitzen tècniques més avançades com l'electròlisi percutània o les teràpies regeneratives (com el plasma ric en plaquetes).
Més enllà de la lesió: la ment també juga
No hem d'oblidar que el procés de recuperació no només afecta el cos, sinó també la ment. Molts jugadors, després d'una lesió greu, senten por de recaure o ansietat per tornar a competir. La pressió per tornar com més aviat millor pot portar a decisions precipitades. Per això, el suport psicològic és una part cada vegada més present en els programes de tractament d'esportistes. Sentir-se acompanyat, comprès i mentalment fort pot marcar la diferència en la tornada al joc.
Imatge principal: Fotografia d'Ante Tomic, pivot del Joventut de Badalona, equip del qual l'Hospital Quirónsalud Badalona és proveïdor mèdic oficial.