Quan es parla de paradoxa de l'obesitat, els experts es refereixen a una circumstància en virtut de la qual les persones que pateixen d'aquesta patologia tenen a curt i mitjà termini un millor pronòstic davant malalties cardiovasculars en comparació amb les persones més primes, encara que pitjor a llarg termini.
La raó sembla ser en un mecanisme que protegeix al cor i que ha aconseguit desentranyar un equip d'experts de la Universitat de Texas Southwestern. L'estudi, publicat a la revista Cell Metabolism, podria ajudar a explicar aquesta circumstància en la qual està implicat el metabolisme dels greixos.
Un dels líders de l'estudi, Clair Crewe, explica que l'estrès metabòlic de l'obesitat fa que el teixit gras sigui disfuncional gradualment, la qual cosa fa que els mitocondris, aquests orgànuls cel·lulars que generen energia, s'encongeixin i morin. Amb el temps, aquest greix poc saludable perd la capacitat d'emmagatzemar els lípids generats per l'excés de calories als aliments, enverinant altres òrgans a través d'un efecte anomenat lipotoxicidad.
Alguns òrgans, inclòs el cor, creen una defensa preventiva per protegir-se contra la lipotoxicitat. I és precisament aquesta barrera la que fa que les persones obeses respongui millor a les malalties cardiovasculars a curt i mitjà termini.
Els experts van utilitzar una tècnica genètica per accelerar la pèrdua de massa i funció mitocondrial en ratolins. Quan aquests animals van consumir una dieta alta en greixos i es van tornar obesos, els investigadors es van trobar que les cèl·lules grasses dels rosegadors van començar a enviar vesícules extracel·lulars plenes de petits trossos de mitocondris moribunds. Alguns d'aquests fragments de mitocondris van viatjar a través del corrent sanguini fins al cor, desencadenant estrès oxidatiu, un estat en el qual les cèl·lules generen radicals lliures nocius.
Per contrarestar aquest estrès, les cèl·lules del cor produeixen una allau de molècules antioxidants protectores. Aquesta reacció protectora va ser tan forta que quan els científics van injectar als ratolins vesícules extracel·lulars plenes de fragments mitocondrials i després van induir un atac cardíac, els animals van patir un dany significativament menor als seus cors en comparació amb els ratolins que no van rebre una injecció.
El problema és que a llarg termini, el cor i altres òrgans de les persones obeses es veuen desconcertats pels efectes lipotòxics, el que condueix a moltes de les comorbiditats de l'obesitat. Tanmateix, aprendre a generar artificialment el mecanisme de protecció identificat en aquest estudi podria conduir a noves maneres d'esmorteir les conseqüències negatives de l'obesitat, tal com reconeixen els investigadors.