Segons les dades proporcionades per la Sociedad Española de Neurología, les malalties neurològiques són les responsables del 44% de la discapacitat per malaltia crònica a Espanya. També són responsables del 23% dels anys de vida perduts a Espanya per mort prematura.
Moltes de les malalties neurològiques que provoquen alts índexs de discapacitat són neurodegeneratives. L'Estrategia en Enfermedades Neurodegenerativas del Sistema Nacional de Salud divideix aquest tipus de patologies en 5 grups: Alzheimer i altres demències, Parkinson i altres malalties relacionades, malaltia de Huntington, Esclerosi Lateral Amiotròfica i Esclerosi Múltiple.
Les malalties neurològiques són les responsables del 44% de la discapacitat per malaltia crònica a Espanya
Doncs bé, a continuació parlarem de les dues malalties neurològiques més freqüents a Espanya (Alzheimer i Parkinson), la seva incidència i la importància d'un diagnòstic primerenc.
Alzheimer, la demència més freqüent
Tal com explica el doctor Rafael Arroyo, cap del Servicio de Neurología del madrileño Centro médico-quirúrgico Olympia, la malaltia d'Alzheimer és una demència degenerativa, el que es tradueix en una pèrdua de neurones de forma sempre progressiva. Això provoca un deteriorament cognitiu amb alteracions en la memòria, l'orientació, la comprensió, el llenguatge, la conducta i el comportament. El pacient perd la capacitat de fer accions que abans executava sense problemes.
L'Alzheimer provoca un deteriorament cognitiu amb alteracions en la memòria, l'orientació, la comprensió, el llenguatge, la conducta i el comportament
El doctor exposa que l'Alzheimer és una malaltia d'importància capital, i que es convertirà en un dels problemes sociosanitaris de més envergadura a nivell global. Estima que a Espanya hi podria haver al voltant de 800.000 afectats per l'Alzheimer, sent el factor de risc més rellevant en la seva aparició l'edat. Així, afegeix "als 70 anys, entre el 6 i el 8 % de les persones poden tenir Alzheimer i, a partir dels 80, al voltant, almenys, d'un 15 %".
Biomarcadors i diagnòstic precoç de l'Alzheimer
A més de les causes ambientals, en el desenvolupament de l'Alzheimer també poden influir les causes genètiques. El diagnòstic precoç de la malaltia és crucial, i com explica el doctor Arroyo, encara que l'Alzheimer no s'hereta, "hi ha una tendència familiar més gran a patir-la, si bé és cert que encara no coneixem amb exactitud tots els gens que podem donar com a predictius darrere de la malaltia."
S'espera que en els propers anys es desenvolupin test en sang i proves d'imatge radiològica per preveure quines persones desenvoluparan la malaltia. Un test que ja s'utilitza avui dia és l'estudi genotipat d'APOE on es detecta la presència de l'al·lel ε4, un factor de risc de la malaltia.
S'espera que en els propers anys es desenvolupin test en sang i proves d'imatge radiològica per preveure quines persones desenvoluparan la malaltia
Els especialistes de l'equip de Neurologia de l'Hospital Universitari Sagrat Cor, a Barcelona, expliquen que una de les causes del diagnòstic tardà d'Alzheimer és associar-lo amb la demència, que en el cas d'aquesta malaltia és el final d'un procés que ha començat molts anys abans de la presentació dels símptomes.
Per contra, el diagnòstic precoç, asseguren, pot millorar les possibilitats de tractament. Per a això, expliquen, cal basar-se en una avaluació clínica completa per part d'un especialista en Neurologia. Un dels últims avenços que pot ajudar per arribar a un diagnòstic més precís de l'Alzheimer, ens expliquen, són els biomarcadors, que "permeten l'estudi in vivo de canvis estructurals i moleculars relacionats amb el procés patològic de la malaltia d'Alzheimer".
Un diagnòstic precoç de l'Alzheimer pot millorar les possibilitats de tractament
Un biomarcador o marcador biològic és una substància que pot mesurar-se en l'organisme de forma objectiva, indicant-nos normalitat, malaltia o el grau de resposta a un tractament. En el cas de l'Alzheimer, alguns mostren la degeneració neuronal provocada per la malaltia en proves com la ressonància magnètica o la tomografia per emissió de positrons (PET). D'altres avaluen els dipòsits cerebrals de les proteïnes amiloides i tau, "imprescindibles per al desenvolupament de la malaltia i ja presents i mesurables des dels primers símptomes mitjançant tècniques de PET i/o punció lumbar".
Parkinson, el principal trastorn del moviment
El doctor Rafael Arroyo, cap del servei de Neurologia d'Olympia Quirónsalud ens explica que el Parkinson és una malaltia neurodegenerativa "crònica i progressiva del sistema nerviós, moltes vegades invalidant, que es caracteritza per causar danys neurològics, alterant el control i coordinació dels moviments del cos, tremolor de repòs, rigidesa muscular i trastorns de l'equilibri".
Els símptomes apareixen a causa de la degeneració de les cèl·lules del cervell que produeixen el neurotransmissor dopamina. Per això, encara que aquesta patologia no té cura, exposa el doctor Arroyo, hi ha tractaments que poden augmentar els nivells de dopamina al cervell, la qual cosa ajuda a controlar els símptomes i a millorar la qualitat de vida del pacient. Parlem tant de tractaments farmacològics com de teràpia física i ocupacional.
Els símptomes del Parkinson apareixen a causa de la degeneració de les cèl·lules del cervell que produeixen el neurotransmissor dopamina
Segons l'Organització Mundial de la Salut, el Parkinson és la segona malaltia degenerativa més freqüent, després de l'Alzheimer. I segons la Societat Espanyola de Neurologia, a Espanya hi pot haver entre 120-150.000 persones afectades.
Exactament, igual que en el cas de l'Alzheimer, el diagnòstic primerenc del Parkinson és crucial per començar els tractaments com més aviat millor i alentir el desenvolupament de la malaltia. I, també, com en el cas de l'Alzheimer, l'ús dels biomarcadors és important en el diagnòstic del Parkinson. Existeixen diversos biomarcadors, i com assenyala el doctor Arroyo: "uns ajuden a realitzar un diagnòstic més exacte i primerenc, d'altres ens faciliten millorar l'evolució i el pronòstic de les malalties i alguns ens ajuden a triar el tractament adequat i el moment en què l'hem d'aplicar".