Al llarg de la pandèmia i, en especial, durant moments tan durs com el confinament es va disparar la preocupació per l'impacte que tot plegat tindria en la població. Malgrat que se sospitava l'efecte que tindria aquesta situació sobre la població, les dades de l’Institut Nacional d'Estadística (INE) mostren un escenari extremadament preocupant. El nombre de suïcidis ha crescut durant el primer any de pandèmia un 7,4%. 

En total 3.941 persones s'han llevat la vida durant el 2020. Són xifres que situen al suïcidi com a la primera causa de mort externa, és a dir, que es produeix de forma no natural. 

Hi ha diferències de gènere en aquestes dades sobre el suïcidi. Segons recull l'INE, els homes són els més afectats, tant és així que va ser la primera causa de mort per causa externa dels homes. En aquest grup demogràfic la taxa de suïcidi va augmentar un 5,7% respecte al 2019 i es va situar per avant de les caigudes accidentals (1.898, un 7,1% més), i l'ofegament, submersió i sufocació (1.467, un 12,2% menys).

Pel que fa a les dones el suïcidi és la tercera causa de mort externa durant el 2020. Concretament, es van llevar la vida 1.011 dones, menys que en el cas dels homes, però l'augment en aquest grup demogràfic respecte al 2019 és molt major, un 12,3%. Les principals causes de mort externes l'any passat van ser la caiguda accidental (1.707 mortes), seguida de l'ofegament, submersió i sufocació (1.446). 

Les dades de l’INE també mostren diferències al llarg del 2020. Els suïcidis van créixer cada mes menys abril (va baixar un 18%) i novembre (un 5,2% menys), però l'agost va ser el mes en què més van augmentar respecte a l'any anterior, un 34%, segons recull Efe. 

Catalunya davant de la salut mental 

Aquest dimecres el Govern ha presentat el Pla de Salut de Catalunya 2021-2025 que es regeix per quatre principis: el respecte per les persones, la justícia social i l’equitat, la cura de les persones i l’entorn i l’eficiència i la sostenibilitat.

“Volem una població sana, on les persones puguin gaudir, individualment i col·lectivament, de benestar físic i emocional amb tot el seu potencial, des d’una visió integradora de la salut, tenint en compte els seus determinants socials”, va assegurar el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, durant la presentació. 

El Pla pretén ser  "més estratègic, actua com a brúixola, alinea diferents actors i no vol ser un pla de plans". En aquest sentit, ha manifestat que el pla "es vol comprometre amb estratègies globals i reptes a superar", segons Argimon

 

 

Imatge principal: Una dona sosté una pancarta que reclama que "la salut mental és un dret no un luxe" a la manifestació amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental / Europa Press