El coronavirus es pot transmetre per la boca, els ulls però també pel nas. Furgar-se el nas, o col·loquialment "fer burilles", pot ser realment perillós en època de pandèmia i hi ha una explicació científica. El nas té una sèrie de sistemes de defensa per mantenir els patògens fora, inclosos els pèls a la part frontal de les foses nasals per bloquejar les partícules més grans i la membrana mucosa.
Què passa quan ens gratem el nas? Aquest revestiment humit del nas té glàndules microscòpiques que poden secretar mucosa a les vies respiratòries com a resposta a invasors estrangers. Això inclou coses grans com el pol·len, la brutícia i la pols, però també aspectes microscòpics que inclourien bacteris i virus, com el de la Covid. Quan tenim mocs tendim a treure'ls i aquí és quan comença el perill.
El perill del moc sec
Furgar-se el nas pot crear petits talls en els delicats revestiments epitelials de la cavitat nasal, a través dels quals s'accedeix directament a un llit capil·lar, que es converteix en el conducte per a la infecció de partícules virals. D'aquesta manera, augmenten les possibilitats de transmetre els gèrmens de les mans directament al torrent sanguini.
Els sanitaris posen en el mateix grau de perill furgar-se el nas o mossegar-se les ungles, mastegar-se els llavis o arrancar-se els cabells: "Són accions dirigides al propi cos i sovint se centren en la preparació o eliminació de parts del cos", segons el doctor Elias Aboujaoude, professor clínic de psiquiatria de la Universitat de Stanford a Califòrnia i director de la Clínica de Trastorns Obsessiu-Compulsius, en declaracions a CNN.
Tant ens toquem el nas?
Segons un estudi del Centre Nacional d'Informació sobre Biotecnologia, es va fer una enquesta a aquesta pregunta. I van respondre 254 persones. El 91% es tocaven el nas de forma habitual tot i que només el 75% sentia que "gairebé tothom ho fa".
L’1,2% va admetre fer-ho cada hora com a mínim. Per a dos subjectes (0,8%), fregar-se'l va provocar interferències moderades amb el funcionament diari. Dos subjectes passaven entre 15 i 30 minuts i un, més de dues hores al dia. Els "hàbits" associats incloïen collir cutícules (25%), collir la pell (20%), mossegar-se les ungles (18%) i arrencar-se els cabells (6%).