El dolor durant les relacions sexuals, la sensació d'ardor o coïssor, o les molèsties intenses durant exàmens ginecològics són símptomes que moltes dones pateixen en silenci, assumint-los com a normals. Tanmateix, podrien estar relacionats amb una disfunció sexual anomenada vaginisme, una condició que afecta el 12% de les dones a Espanya, segons dades de la Societat Espanyola de Medicina General (SEMG).

El vaginisme es manifesta com una contracció involuntària dels músculs del sòl pelvià que envolten la vagina, que pot dificultar o impedeix la penetració vaginal. Això no significa que la dona no pugui excitar-se o experimentar plaer, però sí que limita les relacions sexuals amb penetració, la qual cosa al seu torn pot dificultar la concepció per via natural.

"La majoria dels casos no es deuen només a una causa física, sinó que estan molt lligats a l'estat emocional de la dona", va explicar la doctora i directora mèdica d'IVI Mallorca, Clara Colomé.

Factors com l'ansietat, experiències sexuals negatives, traumes, baixa autoestima o desconeixement del cos femení estan entre les causes més comunes. Encara que menys freqüents, també existeixen causes físiques com infeccions, inflamacions, rigidesa de l'himen o alteracions hormonals.

Existeixen dos tipus principals: el vaginisme primari, que es presenta en dones que mai no han pogut mantenir relacions sexuals amb penetració, i el vaginisme secundari, que apareix després d'haver mantingut relacions sense problemes en el passat.

Sovint, els símptomes d'aquesta disfunció són minimitzats per l'entorn o fins i tot per les mateixes dones que la pateixen, la qual cosa retarda el diagnòstic i l'accés a un tractament adequat. Aquest desconeixement i falta de visibilitat fan que moltes dones sentin vergonya o culpa, la qual cosa incrementa l'impacte psicològic i emocional del vaginisme. Per això, trencar el silenci entorn d'aquesta condició es torna una qüestió de salut pública.

Els símptomes poden variar segons el grau de tensió muscular i el context emocional. Algunes dones experimenten molèsties lleus i d'altres poden arribar a sentir espasmes intensos a la zona pelviana, a les cames o fins i tot a l'esquena baixa. A més del dolor físic, el vaginisme pot generar ansietat anticipatòria abans del contacte íntim, el que afecta la libido i la qualitat de vida sexual i emocional de la pacient.

El tractament del vaginisme requereix un enfocament integral, combinant atenció ginecològica i psicològica. Les teràpies inclouen fisioteràpia del sòl pelvià, teràpia cognitivoconductual, l'ús progressiu de dilatadors vaginals, i, en alguns casos, intervencions psicològiques personalitzades. A més, la comunicació oberta amb la parella és clau durant el procés terapèutic.

Malgrat les dificultats, moltes dones aconsegueixen superar el vaginisme i recuperar la seva vida sexual amb normalitat. Per a aquelles que no ho aconsegueixen completament, les tècniques de reproducció assistida, com la inseminació artificial o la fecundació in vitro, ofereixen alternatives viables per aconseguir un embaràs. "Patir vaginisme no és incompatible amb la maternitat. Amb un enfocament adequat i personalitzat, és possible complir el desig de ser mare", va concloure la doctora Colomé.

El suport professional és fonamental, però també ho és l'empatia de l'entorn. En aquest procés, l'acompanyament adequat pot marcar una gran diferència en l'evolució del tractament.

Visibilitzar el vaginisme és el primer pas per trencar tabús, normalitzar l'accés a l'ajuda professional i millorar la salut sexual i reproductiva de milers de dones.