La prestigiosa revista britànica Financial Times ha criticat la gestió de la pandèmia que ha dut a terme Fernando Simón, cap del centre de coordinació d'alertes i emergències sanitàries del ministeri de Sanitat. En un article titulat Com el coronavirus exposa les debilitats d'Europa, elaborat per vuit periodistes de la publicació, explica com va enfrontar diversos països de la UE la primera onada de la pandèmia de la Covid-19, que es va iniciar a començaments d'any.
En aquest sentit, l'article ha estat molt dur amb Simón perquè el 23 de febrer va negar que hi hagués casos de coronavirus a Espanya. "La malaltia no s'està estenent ni en l'actualitat hi ha cap cas", va dir llavors el metge segons unes declaracions que recull la revista britànica. Al cap d’un mes de la declaració de Simón, Espanya registrava 10.000 casos al dia.
Un hospital de campanya que es va instal·lar en l'atletisme Sabadell durant la primera onada de la pandèmia / Sergi Alcàzar
Optimisme del govern espanyol
En aquell moment, només hi havia dues persones infectades, que havien contret el virus fora del territori espanyol. Al detall, es tractava d'una parella italiana que havia donat positiu de coronavirus a Tenerife. Una situació davant la qual l'administració local va actuar amb rapidesa i van posar en quarantena centenars de persones que estaven allotjades al mateix hotel. Per això, la viceprimera ministra, Carmen Calvo, va indicar que "la situació és francament bona", però la realitat, segons el Fincial Times, "ja era molt dolenta".
No obstant això, el problema estava en la península on la infecció de coronavirus s'estava propagant per les ciutats més grans d'Espanya. En aquest sentit, per la publicació, Simón es va equivocar en insistir que no hi havia casos vius ni transmissions comunitàries. "En aquell moment, el coronavirus es va estendre ràpidament a Espanya, per estar més afectat que qualsevol altre país de la UE", s'argumenta en l'article. Davant aquesta situació, "el problema era que els procediments de salut pública feien impossible rastrejar tota l’extensió de la pandèmia".
Conflicte polític
Ara bé, la falta de previsió del govern espanyol no és l'únic motiu pel qual el Financial Times creu que ha estat un desastre la gestió de la pandèmia a Espanya. "La resposta d’Espanya al coronavirus es va veure obstaculitzada per un ambient polític altament partidista i un sistema sanitari regionalitzat que no tenia coordinació central", es precisa a l'article on s'afegeix: "La seva incapacitat per traçar la propagació primerenca de la infecció i els consegüents retards en el bloqueig també van contribuir a un tràgic resultat. Espanya té el segon nombre de morts més alt de la UE després d’Itàlia.
La publicació també remarca que en un moment en el qual s'ha de gestionar la segona onada de la pandèmia, a Espanya encara es pregunta que va fallar a la primera. Des del punt de vista de l'epidemiòleg Pedro Alonso, de la universitat de Barcelona, "ha estat un fracàs sistemàtic per part del país".
Segons les estimacions oficials, més de dos milions de persones es van infectar durant la primera onada de la pandèmia. La primera setmana d’abril, els hospitals amb sobrecàrrega col·locaven llits a gimnasos, passadissos, biblioteques i tendes de campanya. A Madrid, la part més afectada del país, el nombre de persones que necessitaven cures intensives va ser aproximadament tres vegades superior a la capacitat pre-pandèmica, cosa que va obligar els hospitals a instal·lar UCI improvisades a quiròfans i unitats respiratòries.
José Ramón Arribas, fa 30 anys que és metge i, actualment, és cap de la unitat de malalties infeccioses de l’hospital La Paz de Madrid, relata que no havia vist res semblant. A l'hospital on treballa tracten a missioners d'Ebola, però puntualitza: "L'Ebola no era res comparat amb això".
Proves limitades
Un altre dels errors que es van cometre, segons la revista britànica, és que fins als darrers dies de febrer, les proves diagnòstiques estaven gairebé totalment limitades a persones que havien viatjat o estaven connectades a la província de Hubei a la Xina, d’on es va originar la pandèmia. "Això estava en línia amb altres països europeus, però va resultar ser un gran error", segons es valora a l'article.
Sanitaris realitzen una prova PCR en una escola de Girona / ACN
"Volíem fer més proves diagnòstiques, sobretot de pacients que estaven hospitalitzats amb pneumònia, però només estaven autoritzats per a persones que venien de Wuhan", diu Arribas, que agrega: "Hi havia una discrepància entre el que demanàvem als hospitals (més proves de PCR) i el que recomanaven els funcionaris de salut pública ... Van insistir que el risc a Espanya era molt baix".
Aquesta restricció a les proves va impossibilitar detectar si la gent es contagiava en el seu propi país, que és el que estava passant. "És un error bàsic de salut pública", diu Alonso. A més, ha defensat que "si es prohibeix a la gent buscar alguna cosa, mai no la trobaran. I això és exactament el que va passar a Espanya en aquestes setmanes crítiques i crítiques". De fet, un examen postmortem d'un pacient va revelar que havia mort el 13 de febrer amb coronavirus.