Un equip de científics de Gal·les ha realitzat una curiosa investigació sobre les experiències traumàtiques. El trastorn d'estrès posttraumàtic es presenta quan una persona ha experimentat un esdeveniment que li marca profundament i se li queda marcat per tota la vida amb una sèrie de conseqüències que es manifesten en el seu caràcter, com pot ser una sensibilitat més gran, una hiperactivació davant dels esdeveniments quotidians o una incapacitat per desconnectar-se i relaxar-se en el seu dia a dia.
Els experts de la Universitat de Cardiff que han dut a terme aquesta investigació i que ha estat publicada a la revista Biological Psychology, es van dedicar a buscar rastres d'aquests esdeveniments traumàtics als ulls d'un grup de pacients que patien aquest tipus d'efectes conseqüència d'estrès posttraumàtic. Van mesurar la pupil·la dels seus ulls mentre se'ls mostraven imatges que poguessin alterar-los d'alguna manera.
Ull de color verd
La resposta de les persones que patien el trastorn va ser diferent de les que no el patien, ja que les seves pupil·les van créixer més davant dels estímuls emocionals que les de la resta. Un altre resultat inesperat va ser que les pupil·les dels pacients no només van mostrar una resposta exagerada als estímuls amenaçadors, sinó també als estímuls que representaven imatges positives, com emocionants escenes esportives.
Segons els experts, això demostra que una experiència traumàtica, d'alguna manera, té el seu reflex també als nostres ulls, ja que la resposta d'aquests no és igual que la d'una persona que no ha patit aquesta experiència i ha desenvolupat el trastorn.
Tenint en compte que també ocorre aquesta circumstància amb imatges positives emocionants, està clar que no es tracta només per l'impacte negatiu, sinó perquè altera d'alguna manera la manera de percebre l'emoció per part dels afectats per l'esdeveniment. Es tracta per tant de la resposta davant de qualsevol estímul excitant, i no només amenaçador.
Els científics creuen que aquesta investigació pot resultar interessant en l'àmbit de la teràpia, perquè l'ús d'imatges se sol fer servir com a mitjà per tractar aquest tipus de pacients. "Això pot permetre'ns utilitzar aquestes imatges positives en els tractaments, en lloc de dependre d'imatges negatives –que poden resultar de vegades molt molestes per a les persones i–, per tant, pot fer que les teràpies siguin molt més suportables", asseguren.
Llàgrima
L'estudi també posa de manifest la càrrega que porten per a tota la vida les persones que han patit algun tipus d'esdeveniment traumàtic i han desenvolupat un trastorn per aquesta raó. Desenvolupen automàticament comportaments per a les respostes d'amenaça i por en qualsevol context emocional incert, i han de viure amb això cada dia de la seva vida, per la qual cosa no és difícil entendre l'estrès que viuen davant de determinades situacions i la necessitat que tenen de desenvolupar tractaments que les ajudin a superar aquest tipus de traumes.