En un percentatge considerable, els nens no solen sentir-se gaire atrets per les classes de matemàtiques, sobretot quan són més petits. Però en ser una assignatura fonamental, seria adequat que els nens petits practiquessin exercicis que milloressin les seves habilitats. La memòria de treball visual i les tasques de raonament són dues àrees que podrien ser molt útils per a aquest cas, més que els nens que se centren en exercicis d'un altre tipus com els de rotació espacial.
Així queda de manifest en un gran estudi de títol Training spatial cognition enhances mathematical learning in a randomized study of 17,000 children (L'entrenament de la cognició espacial millora l'aprenentatge matemàtic en un estudi aleatori de 17.000 nens) que ha estat realitzat per investigadors de l'Institut Karolinska de Suècia.
Les troballes donen suport a la idea que entrenar la cognició espacial pot millorar el rendiment acadèmic i que quan es tracta de matemàtiques, el tipus d'entrenament és important. L'estudi es publica a la revista Nature Human Behavior.
"En aquest gran estudi hem descobert que quan es tracta de millorar l'aprenentatge matemàtic en nens petits, el tipus d'entrenament cognitiu realitzat juga un paper important", assegura l'autor corresponent Torkel Klingberg, professor en el departament de Neurociència d'aquesta institució.
Els estudis sobre les matemàtiques necessiten grans mides per poder extreure resultats vàlids
Nombrosos estudis han vinculat la capacitat espacial, és a dir, la capacitat de comprendre i recordar relacions dimensionals entre objectes, amb l'acompliment en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. Com a resultat, en alguns estudis s'utilitzen proves de capacitat espacial per examinar els candidats durant el procés de contractació.
Això també ha alimentat l'interès en l'entrenament de la cognició espacial, que se centra a millorar la capacitat d'un per memoritzar i manipular diverses formes i objectes i detectar patrons en seqüències recurrents. Algunes escoles d'avui inclouen exercicis espacials com a part de la seva tutoria.
Tanmateix, estudis previs que van avaluar l'efecte de la formació espacial en el rendiment acadèmic han tingut resultats mixtos, alguns mostrant una millora significativa i d'altres cap efecte en absolut. Per tant, és necessari realitzar estudis aleatoritzats de gran mida per determinar si, i en quina mesura, l'entrenament de la cognició espacial millora realment el rendiment.
En aquest estudi, més de 17.000 escolars suecs d'entre sis i vuit anys van completar l'entrenament cognitiu a través d'una aplicació durant 20 o 33 minuts per dia en el transcurs de set setmanes. En la primera setmana, els nens van rebre exercicis idèntics, després de la qual cosa es van dividir a l'atzar en un dels cinc plans d'entrenament. En tots els grups, els nens van dedicar aproximadament la meitat del seu temps a tasques matemàtiques de línia numèrica. El temps restant es va assignar aleatòriament a diferents proporcions d'entrenament cognitiu en forma de tasques de rotació (rotació mental 2D i trencaclosques de tangram), tasques de memòria de treball visual o tasques de raonament no verbal (consulti els exemples a continuació per obtenir més detalls).
El rendiment matemàtic dels nens es va avaluar en la primera, cinquena i setena setmana. Els investigadors van trobar que tots els grups van millorar en el rendiment matemàtic, però que l'entrenament de raonament va tenir l'impacte positiu més important seguit de les tasques de memòria de treball.
Tant l'entrenament de raonament com de memòria van superar significativament a l'entrenament de rotació respecte a la millora matemàtica. També van observar que els beneficis de l'entrenament cognitiu podrien diferir tres vegades entre individus. Això podria explicar les diferències en els resultats d'alguns estudis anteriors, ja que les característiques individuals dels participants de l'estudi tendeixen a afectar els resultats.