Cada vegada hi ha més evidències que demostren que l'activitat física i l'entrenament amb exercicis poden retardar o prevenir l'aparició de la malaltia d'Alzheimer. Aquest tipus d'activitat augmenta el volum de matèria grisa i blanca, millora el flux sanguini i la funció de la memòria. Tanmateix, falta per trobar els biomarcadors sistèmics –substàncies que evidencien un estat biològic i que s'utilitzen per detectar el procés d'una malaltia– que puguin mesurar els efectes de l'exercici en la funció cerebral i que es vinculin amb respostes metabòliques importants.
Un equip d'experts liderats per Henriette van Praag, del Schmidt College of Medicine and Brain Institute de Florida Atlantic University i Ozioma Okonkwo, del Wisconsin Alzheimer's Disease Research Center and Department of Medicine a la Universitat de Wisconsin-Madison van provar la hipòtesi que tres biomarcadors específics, que estan implicats en l'aprenentatge i la memòria, augmentarien en els adults grans després de l'entrenament físic i es correlacionarien amb els marcadors cognitius i metabolómics de la salut cerebral.
En concret, van examinar la mioquina catepsina B (CTSB), que se secreta des del múscul a la circulació després de l'exercici i està associada amb la funció de la memòria. De fet, els més grans amb deteriorament cognitiu tenen nivells més baixos de CTSB en sèrum i cervell. En segon lloc, el factor neurotròfic derivat del cervell (BDNF), una proteïna que es regula en l'hipocamp i és important per a la plasticitat i la funció de la memòria, i finalment, klotho, una proteïna que pot millorar la cognició i la funció sinàptica i està associada amb la resistència a les malalties neurodegeneratives, possiblement en donar suport a les estructures cerebrals responsables de la memòria i l'aprenentatge.
L'activitat física pot retardar o prevenir l'aparició de l'Alzheimer
Els investigadors van realitzar una anàlisi en mostres de sang de 23 adults asimptomàtics de mitjana edat tardana, amb risc familiar i genètic de la malaltia (edat mitjana de 65 anys, 50 per cent de dones). Es van dividir en dos grups: activitat física habitual i activitat física millorada. El segon grup es va sotmetre a 26 setmanes d'entrenament supervisat en cinta rodadora. Van prendre mostres de sang per a ambdós grups a l'inici de l'estudi i després de 26 setmanes.
Els resultats de l'estudi, publicats a la revista Frontiers in Endocrinology, van mostrar que els nivells plasmàtics de la mioquina catepsina B van augmentar després d'aquest entrenament d'exercici aeròbic estructurat de 26 setmanes en adults grans amb risc d'Alzheimer. I precisament l'aprenentatge verbal i la memòria tenien relació amb aquest canvi al marcador.
Els nivells plasmàtics del factor neurotròfic derivat del cervell van disminuir i es van produir canvis als metabòlits del microbioma intestinal. "Les nostres troballes posicionen a CTSB, BDNF i klotho com a biomarcadors d'exercici per avaluar l'efecte de les intervencions en l'estil de vida sobre la funció cerebral", assegura van Praag. "Els biomarcadors sistèmics que poden mesurar l'efecte de les intervencions d'exercici en els resultats relacionats amb l'Alzheimer de forma ràpida i a baix cost podrien utilitzar-se per informar la progressió de la malaltia i desenvolupar nous objectius terapèutics", afirma.