Ara que s'han complert 35 anys des que es va produir el desastre de Txernòbil, dos històrics estudis han donat llum sobre aquest succés que va suposar tota una commoció per al món a causa del desconeixement que existia sobre les conseqüències per a la salut de la radiació ionitzant dels materials exposats d'una central nuclear.
El primer estudi, Lack of transgenerational effects of ionizing radiation exposure from the Chernobyl accident (Mancada d'efectes transgeneracionals de l'exposició a les radiacions ionitzants de l'accident de Chernobyl) no va trobar evidència que l'exposició dels pares a la radiació provoqués la transmissió de nous canvis genètics de pares a fills.
El segon estudi, Radiation-related genomic profile of papillary thyroid cancer after the Chernobyl accident (Perfil genòmic relacionat amb la radiació del càncer de tiroide papil·lar després de l'accident de Txernòbil) va documentar els canvis genètics als tumors de persones que van desenvolupar càncer de tiroide després d'haver estat exposats quan eren nens o fetus a la radiació alliberada per l'accident.
Fa més de 30 anys que la ciència realitza tota classe de proves mèdiques per extreure conclusions sobre el desastre de Txernòbil
Les investigacions han estat dutes a terme per equips internacionals d'investigadors dirigits per investigadors de l'Institut Nacional del Càncer dels Estats Units i s'han publicat a la revista Science.
"Les qüestions científiques sobre els efectes de la radiació en la salut humana s'han investigat des dels bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki i han estat plantejades novament per Chernobyl i per l'accident nuclear que va seguir al tsunami a Fukushima", assegura Stephen J. Chanock, director de la Divisió d'Epidemiologia i Genètica del Càncer del NCI.
"En els últims anys, els avanços en la tecnologia de seqüenciació de l'ADN ens han permès començar a abordar algunes de les qüestions importants, en part a través d'anàlisis genòmiques completes dutes a terme en estudis epidemiològics ben dissenyats," afirma Chanock.
L'accident de Txernòbil va exposar a milions de persones de la regió circumdant contaminants radioactius. Els estudis han proporcionat gran part del coneixement actual sobre els càncers causats per l'exposició a la radiació d'accidents en plantes d'energia nuclear. La nova investigació utilitza la seqüenciació de l'ADN de pròxima generació i altres eines de caracterització genòmica per analitzar bioespècimens de persones a Ucraïna que es van veure afectades pel desastre.
En el primer estudi, els experts van analitzar els genomes complets de 130 persones nascudes entre 1987 i 2002 i les seves 105 parelles mare-pare. Un o ambdós pares havien estat treballadors que van ajudar a netejar l'accident o havien estat evacuats perquè vivien molt a prop del lloc de l'accident. Es va avaluar cada pare per determinar l'exposició prolongada a la radiació ionitzant, que pot haver passat pel consum de llet contaminada (és a dir, llet de vaques que pasturaven en pastures que havien estat contaminades per pluja radioactiva). Les mares i els pares van experimentar una varietat de dosi de radiació.
Els investigadors van analitzar els genomes de nens adults a la recerca d'un augment en un tipus particular de canvi genètic heretat conegut com a mutacions de novo. Les mutacions de novo són canvis genètics que sorgeixen aleatòriament en els gàmetes d'una persona (espermatozoides i òvuls) i poden transmetre's a la seva descendència, però no s'observen en els pares.
Per al rang d'exposicions a la radiació experimentades pels pares en l'estudi, no hi va haver evidència de les dades de seqüenciació del genoma complet d'un augment en el nombre o tipus de mutacions de novo en els seus fills nascuts entre 46 setmanes i 15 anys després de l'accident. El nombre de mutacions de novo observades en aquests nens va ser molt similar al de la població general amb característiques comparables.
En el segon estudi, els investigadors van utilitzar la seqüenciació de pròxima generació per perfilar els canvis genètics en els càncers de tiroide que es van desenvolupar en 359 persones exposades en la infantesa o a l'úter a la radiació ionitzant del iode radioactiu (I-131) alliberat per l'accident nuclear de Txernòbil i en 81 persones no exposades nascudes més de nou mesos després de l'accident. L'augment del risc de càncer de tiroide ha estat un dels efectes adversos per a la salut més importants observats després de l'accident. L'energia de la radiació ionitzant trenca els enllaços químics en l'ADN, el que resulta en diversos tipus diferents de danys.
El nou estudi destaca la importància d'un tipus particular de dany en l'ADN que involucra ruptures en ambdues cadenes de l'ADN als tumors de tiroide. L'associació entre les ruptures de la doble cadena de l'ADN i l'exposició a la radiació va ser més forta per als nens exposats a edats més primerenques.
Les cadenes de l'ADN han estat objecte d'estudi per conèixer les possibles mutacions genètiques
A continuació, els investigadors van identificar els candidats impulsors del càncer a cada tumor, els gens clau en els quals les alteracions van permetre que els càncers creixessin i sobrevisquessin. Van identificar els impulsors en més del 95% dels tumors. Gairebé totes les alteracions van involucrar gens en la mateixa via de senyalització, anomenada via de la proteïna quinasa activada per mitògens (MAPK), inclosos els gens BRAF, RAN i RET. El conjunt de gens afectats és similar al que es va informar en estudis previs sobre el càncer de tiroide. Tanmateix, els investigadors van observar un canvi en la distribució dels tipus de mutacions als gens.
Específicament, en l'estudi de Txernòbil, els càncers de tiroide que van passar en persones exposades a dosis més altes de radiació quan eren nens tenien més probabilitats de ser el resultat de fusions de gens (quan ambdues cadenes de l'ADN es trenquen i després les peces incorrectes es tornen a unir), mentre que aquells en les persones no exposades o les exposades a nivells baixos de radiació tenien més probabilitats de resultar de mutacions puntuals (canvis d'un sol parell de bases en una part clau d'un gen). Els resultats suggereixen que les ruptures del doble bri de l'ADN poden ser un canvi genètic primerenc després de l'exposició a la radiació en el medi ambient que posteriorment permet el creixement de càncers de tiroide.