Encara que no el notem, el nostre cervell respon de manera diferent si parlem amb una persona del nostre mateix entorn socioeconòmic que davant una altra d'un de diferent. Així ha quedat reflectit en un nou estudi realitzat per investigadors d'University College of London i la Universitat de Yale i publicat a la revista Social Cognitive and Affective Neuroscience.
L'estudi
Els experts van reunir 39 parelles de participants que van mantenir una conversa entre ells mentre utilitzaven uns auriculars especials que registraven l'activitat cerebral. Els investigadors van trobar que, entre les parelles de persones que tenien antecedents socioeconòmics molt diferents –calculats segons el nivell d'educació i els ingressos familiars– hi havia un nivell més alt d'activitat en una àrea del lòbul frontal anomenada escorça prefrontal dorsolateral esquerra.
Els experts van reunir 39 parelles que van mantenir una conversa entre ells mentre es registrava l'activitat cerebral
Aquesta àrea està associada amb la producció de la parla i el llenguatge basat en regles, així com amb el control cognitiu i atencional. És a dir, som més curosos i fem més atenció amb persones de diferent nivell socioeconòmic. El curiós és que aquestes conclusions recolzen investigacions anteriors que suggereixen que els sistemes del lòbul frontal juguen un paper en la detecció de les diferències i ens ajuden a regular el nostre comportament per adaptar-nos a cada situació. Pel contari, entre parelles del mateix entorn socioeconòmic, l'augment de l'activitat cerebral es va produir al lòbul frontal esquerre.
Els qüestionaris després de les converses també van rellevar que els participants aparellats amb persones de diferents orígens van presentar un nivell lleugerament més alt d'ansietat i esforç durant la seva conversa que l'altre grup. Encara que pugui semblar una obvietat, el cert és que aquesta investigació, per primera vegada identifica els mecanismes neuronals involucrats en les interaccions socials entre persones de diferents orígens. Els experts que hi han participat afirmen que "demostra que aparentment el nostre cervell ha desenvolupat un sistema de lòbul frontal que ens ajuda a bregar amb la diversitat".
L'activitat cerebral dels participants es va registrar mitjançant una nova tècnica anomenada espectroscòpia funcional d'infraroig proper (fNIRS), que monitora el flux sanguini i l'oxigenació de la sang. Les parelles havien de conversar 12 minuts sobre quatre temes assignats a l'atzar, del tipus "què vas fer l'estiu passat?" y "com s'enforna un pastís?".
La intenció de l'estudi era saber si la neurobiologia de les persones és capaç d'adaptar-se
Una vegada acabada la conversa, es va registrar el nivell d'educació i d'ingressos dels participants. Tots tenien entre 19 i 44 anys d'edat amb una gran diversitat i diferents antecedents socioeconòmics. L'autora principal, Olivia Descorbeth, una graduada de la Universitat de Yale assegura que la intenció de l'estudi era saber si la neurobiologia de les persones és capaç d'adaptar-se per desenvolupar comportaments dispars en funció de les diferències socials.