Comença la disparitat judicial entre comunitats amb la fi de l'estat d'alarma. A partir d'aquest 9 de maig els governs autonòmics perden bona part de les competències per aplicar restriccions contra la Covid. Ara, han de ser els Tribunals Superiors de Justícia de cada territori els qui donin l'aval a les mesures i, com era d'esperar, ja ha començat a haver-hi grans diferències entre les decisions permeses i els criteris a cada regió.

Aquest mateix matí, la justícia basca ha rebutjat l'aplicació del toc de queda, quan Euskadi és la comunitat més colpejada per la Covid en aquests moments. La incidència acumulada és de 470 casos cada 100.000 habitants, una xifra que està a anys llum de la que tenen la resta de comunitats. Les Illes Balears i el País Valencià, per exemple, on sí que s'ha avalat el toc de queda, estan a 57 i 41 respectivament.

Malestar entre comunitats

Són moltes les autonomies que consideren que els jutges tombaran les limitacions de mobilitat davant la falta d'una llei orgànica que la cobertura legal necessària, com va passar quan Castella i Lleó va voler avançar el toc de queda dues hores i el Suprem li va dir que a l'marge de l'estat d'alarma, no podia fer-ho. Sense el paraigua de l'estat l'alarma, ajuntaments i comunitats hauran de basar-se de nou en la Llei General de Salut Pública de 2011 i la Llei General de Sanitat de 1986, que habilita les diferents administracions públiques a decretar mesures especials per raons sanitàries d'urgència o necessitat.

Tanmateix, a partir d'aquest diumenge poden seguir vigents mesures que no afectin els drets fonamentals com acotar horaris a l'hostaleria i establiments comercials, el tancament de l'oci nocturn o la prohibició de fumar al carrer sense distància de seguretat.

L'opinió dels experts

Els experts, per la seva banda, també critiquen el nou sistema. El lletrat de les Corts Alberto Dorrego ii l'expert en Dret Administratiu i Constitucional Alfons Cuenca han criticat el decret de Govern  Tots dos experts han subratllat -en consonància amb el contingut de l'informe redactat pel Gabinet Tècnic de l'Tribunal Suprem- que els jutges no poden ser "copartícips" de les decisions pròpies de les autoritats sanitàries ja que validar mesures d'abast general a la població "no és la seva competència ".

Sota el seu punt de vista, les comunitats autònomes no disposen de legislació que els permeti decretar mesures que "confrontin amb els drets fonamentals" de la ciutadania -com la prohibició de reunions en domicilis o el toc de que-, encara que sí poden prendre decisions relatives als aforaments en l'hostaleria o la regulació d'horaris d'establiments.

Dorrego i Couenca també han coincidit a apuntar que el Tribunal Suprem, "si acaba pronunciant, marcarà un criteri comú sobre les competències de les comunitats autònomes". A més, han assenyalat que podrien passar "uns quinze o vint dies" des que el Tribunal Superior de Justícia de cada regió es pronunciï fins que ho faci l'alt tribunal a través d'un recurs de cassació malgrat que a aquest se li hagi exigit un termini de cinc dies per a fallar. 

Imatge principal: Un control del toc de queda de la Guàrdia Civil / EFE

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat