Despertar-se en meitat de la nit enmig d'un malson és una sensació molt desagradable. Però, més enllà de la mala estona... serveix per a alguna cosa? Això mateix s'ha preguntat un equip de científics de la Universitat de Ginebra a Suïssa que, en col·laboració amb la Universitat de Wisconsin als Estats Units, van analitzar els somnis de diverses persones i van identificar quines àrees del cervell s'activaven quan experimentaven por. En acabar l'experiment, van descobrir que una vegada que els individus es despertaven, les àrees del cervell responsables de controlar les emocions responien a les situacions que induïen por de manera molt més efectiva.
Els resultats de l'estudi s'han publicat a la revista Human Brain Mapping i els experts conclouen que els malsons ens ajuden a reaccionar millor davant de situacions que ens produeixen por. La investigació és útil en tant que pot servir per desenvolupar nous mètodes terapèutics basats en els somnis per combatre l'ansietat.
L'estudi
Per dur a terme la investigació, els científics van realitzar els voluntaris un electroencefalograma d'alta densitat (EEG), que se serveix de diversos elèctrodes col·locats al crani per mesurar l'activitat cerebral. Ja se sap que certes regions del cervell són responsables de la formació dels somnis, mentre que d'altres s'activen depenent del contingut específic dins d'un somni. Però els experts estaven particularment interessats en la por i en les àrees del cervell que s'activen.
Els científics van col·locar en total 256 elèctrodes EEG en 18 persones a qui van despertar diverses vegades durant la nit. Cada vegada que ho feien havien de respondre a una sèrie de preguntes en les quals havien de contestar si havien tingut un somni que recordessin i si aquest els havia espantat.
En concret, les dues regions cerebrals implicades en la inducció de la por experimentada durant el son van ser l'illa i l'escorça cingulada. La primera també s'activa automàticament quan algú sent por estant despert. I la segona, té un paper decisiu en la preparació del cervell per dur a terme reaccions motrius i conductuals en cas d'amenaça.
Els investigadors van analitzar el possible vincle entre la por experimentada durant el somni i les emocions que es presenten una vegada despert. Per fer-ho, van analitzar el son de 89 persones durant una setmana, a les que se'ls va demanar que cada matí, en despertar, anotessin si recordaven els somnis que tenien durant la nit i que identifiquessin les emocions que sentien.
Al final de la setmana, els van realitzar una ressonància magnètica mentre se'ls mostraven imatges emocionalment negatives, com ressions o situacions angunioses, així com imatges neutrals, per veure com determinades àrees del cervell –l'illa, el cíngol, l'amígdala i l'escorça prefrontal– s'activaven amb la por i per comprovar si, a més, aquestes zones canviaven segons les emocions que havien experimentat en els somnis durant la setmana anterior.
Doncs bé, els experts van descobrir que com més malsons havia tingut una persona sentint por i amenaça, menys s'activaven l'illa, el cíngol i l'amígdala quan aquesta mateixa persona mirava les imatges negatives. La conclusió és que simulem situacions aterridores mentre somiem per reaccionar millor davant d'elles una vegada que estem desperts. Per tant, els somnis són com una espècie d'entrenament per a reaccions futures que ens poden preparar per enfrontar-nos els perills de la vida real.