Els espermatozoides dels mamífers, entre ells els humans, fertilitzen l'òvul després que es produeix la inseminació, és a dir, quan travessen l'aparell reproductor femení i arriben als ovaris. Aquest procés té dues parts consecutives, en les quals els espermatozoides experimenten canvis físics i bioquímics necessaris per completar la seva funció.

El primer canvi, denominat capacitació, altera la fisiologia de cada espermatozoide, canviant la membrana del cap per ajudar-la a penetrar la capa externa dura de l'òvul i la cua perquè tingui més mobilitat. El segon canvi, la reacció acrosòmica (AR), és una acció química que implica l'alliberament d'enzims al cap dels espermatozoides que estimulen encara més la penetració a l'òvul.

Ambdós processos són essencials per a la fertilització i el segon canvi depèn del temps en què es produeix: no pot passar massa aviat o massa tard. De fet, la reacció acrosòmica prematura s'ha associat amb la infertilitat masculina espontània.

Existeix molt a investigar sobre la implicació de les molècules en ambdós processos, d'allà l'interès d'un nou estudi publicat a la revista eLife, en el qual un equip d'investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Califòrnia detalla com una molècula anomenada GIV/Girdin juga un paper clau en la fertilitat masculina, permetent la capacitació i la reacció acrosòmica per promoure la motilitat, la supervivència i l'èxit de la fertilització dels espermatozoides.

Espermatozoides

L'equip d'investigació, dirigit per l'autora principal Pradipta Ghosh, professora en els departaments de Medicina i Medicina Cel·lular i Molecular de la Facultat de Medicina, ha demostrat que aquesta molècula regula l'activitat dels enzims que inicien i finalitzen els processos de capacitació i reacció acrosòmica.

Tenint en compte que la infertilitat afecta entre el 8 i el 12 per cent de les parelles a tot el món, i els homes són un factor principal o contribuent en aproximadament la meitat de tots els casos, segons estudis publicats i que les xifres continuen creixent, és important conèixer les possibles causes que la produeixen. Solen ser múltiples, però aproximadament el 25 per cent es deriven de trastorns de la motilitat de l'esperma o altres disfuncions que els afecten.

"La GIV/Girdin és necessària per a la fertilitat masculina, i els nivells baixos de la mateixa en els homes s'associen invariablement amb la infertilitat", assegura Ghosh. "Hem trobat evidència que aquesta molècula pot exercir diferents funcions en la capacitació dels espermatozoides, troballes que donen nova llum sobre com la senyalització defectuosa de la molècula podria utilitzar-se com un marcador potencial d'infertilitat masculina i com els inhibidors de la senyalització de la mateixa inhibeixen la fertilitat reduint la mobilitat i viabilitat dels espermatozoides i promovent la reacció acrosòmica prematura."