L'exercici aeròbic enforteix el cervell i contribueix al creixement de noves neurones, tal com han demostrat nombrosos estudis. Però cap investigació no havia provat fins ara que el ioga produís els mateixos beneficis al cervell. Per això resulta tan interessant la investigació que acaba de publicar la revista Brain Plasticity, en la que s'analitzen 11 estudis apropa la relació entre la pràctica del ioga i la salut del cervell.
La investigació
Cinc dels estudis es van realitzar amb persones sense antecedents a la pràctica del ioga, que van realitzar una o més sessions d'aquesta disciplina a la setmana, durant un període d'entre 10 i 24 setmanes. Els experts van comparar la salut cerebral al començament i al final de l'estudi. La resta de les investigacions analitzades mesuraven les diferències cerebrals entre les persones que practiquen ioga regularment i les que no.
Per a cada un dels estudis es van utilitzar tècniques d'imatge cerebral, com la ressonància magnètica, la ressonància magnètica funcional o la tomografia computada a fi de concretar l'impacte del ioga sobre aquesta part del cos humà.
La disciplina triada va ser l'Hatha ioga, que inclou moviments corporals, meditació i exercicis de respiració. A partir d'aquests 11 estudis, es van identificar algunes regions cerebrals i es va analitzar la seva evolució. Per exemple, es va observar un augment en el volum de l'hipocamp, amb la pràctica del ioga, similar a la que es produeix amb altres esports aeròbics. L'hipocamp està involucrat en el processament de la memòria, se sap que es redueix amb l'edat i és la primera estructura que es veu afectada en la demència i la malaltia d'Alzheimer.
Un altre canvi es va poder observar a l'amígdala, una estructura cerebral que contribueix a la regulació emocional, que tendeix a ser més gran en els practicants de ioga. L'escorça prefrontal, l'escorça cingulada –un circuit d'estructures que juga un paper clau en la regulació emocional, l'aprenentatge i la memòria– i les xarxes cerebrals –conjunt de regions involucrades en el pensament sobre el jo i la planificació–, també tendeixen a ser més grans o més eficients en aquells que dediquen temps setmanal a aquesta disciplina.
Els estudis també han trobat que els canvis cerebrals observats en les persones que practiquen ioga estan associats amb un millor rendiment en les proves cognitives o mesurades de regulació emocional. El fet que el ioga no sigui de naturalesa aeròbica posa de manifest, segons els experts, que hi ha d'haver altres mecanismes a l'exercici que provoquin aquests canvis cerebrals, per la qual cosa es requereix més investigació sobre això.
Els científics creuen que millorar la regulació emocional és una clau per als efectes positius del ioga al cervell. Els estudis relacionen l'estrès en humans i animals amb la contracció de l'hipocamp i un pitjor rendiment en les proves de memòria, i els que practiquen ioga tenen una resposta atenuada del cortisol a l'estrès, el que s'associa amb un millor rendiment en les proves de presa de decisions, canvi de tasques i atenció. Per la qual cosa la relació pot tenir més a veure amb el fet que aquesta disciplina sigui beneficiosa per millorar els trastorns d'ansietat, l'estrès i la depressió. I això condueix a un millor funcionament cerebral.