La Coordinadora Residències 5+1, agrupació de familiars que vetllen per unes condicions dignes en aquests centres, ha notificat que ha portat davant la justícia el Pla Sectorial que va publicar la Conselleria de Salut del Govern català el passat mes de juny. Amb la finalitat de canviar les condicions i normes que marca el text per a les persones grans que viuen en les residències, aquesta entitat ha presentat un recurs davant el TSJC de Catalunya. Un dels aspectes fonamentals que denuncien és la manca de plens drets, recollits a la Constitució, que tenen els qui estan ingressats. El més rellevant? La limitació per sortir i la seva llibertat.

Què diu el Pla?

Per al control i limitació de l'expansió del coronavirus, les residències tenen atorgada una categoria depenent de l'alt grau de perill que hi hagi de rebrot: àrees verdes o vermelles, i aquestes amb matisos. La consideració més denunciada és que siguin els mateixos centres els  qui determinin si un resident pot sortir o no. A la pàgina 37 del document del Pla sectorial s'especifica: "A consideració de la Direcció del centre, d’acord amb l’autonomia del pacient i sempre que sigui una activitat que habitualment realitzava el resident, es valorarà si pot sortir sol o ha d’anar acompanyat de familiars i/o de professionals".

"Es recomana no agafar cap transport públic. Segons el perfil del resident cal aconsellar, per part de la direcció del centre, d’evitar les sortides". Aquesta restricció també s'ha fet extensiva als caps de setmana i les vacances: "Caldrà que s’autoritzi per la direcció del centre i que, en la mesura que sigui possible, formi part d’una unitat convivencial amb altres residents que també tinguin contacte amb l’exterior i puguin estar sectorizats".

Denuncien el control a mans de l'Ibex-35

Des de la Coordinadora, la resposta és contundent: "Deixen a mans d'empreses de l'Ibex-35, com Eulen i la Constructora OHL, i de  fons d'inversió, decidir si la gent pot exercir el seu dret constitucional de llibertat de moviments, com si les empreses tinguessin la tutela dels nostres familiars, i sense que puguem opinar d'aquest tema". Els familiars denuncien que a la pràctica això s'ha traduït en el fet que "moltes residències no permeten l'entrada dels familiars encara que no hi hagi cap positiu ni sospitós" i cita alguns exemples: autoritzacions setmanals i de només mitja hora i visites d'un sol familiar, tot i que aquest pugui venir contagiat en una segona trobada. La Coordinadora està convençuda que això només serveix per estalviar-se una neteja superior o la despesa de més material com EPIs, i, en darrera instància, denuncien que no saben "què està passant exactament dins de les residències".

Conseqüències físiques i psíquiques

L'aïllament absolut que ja van patir durant el confinament i la lenta progressió cap a la reobertura de les residències ha provocat que algunes de les persones grans que viuen a les residències pateixin problemes de salut. Destaquen els psicològics: depressions, sentiments de culpabilitat perquè pensen que ja no els volen veure, tristesa, problemes de son, sentiments d'inutilitat o estrès. La Coordinadora també subratlla un "alt grau de mort per ictus". Les persones més vulnerables són aquelles que ja patien una malaltia prèvia o tenien una deterioració cognitiva. Per això demanen augmentar la pràctica de l'exercici físic i més contacte social.