Espanya continua sent un dels països més ben posicionats per aconseguir eliminar el virus de l'hepatitis C (VHC), conforme amb els objectius marcats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per a 2030. Per superar aquest repte és clau millorar la identificació de pacients amb infecció oculta per hepatitis virals i comptar amb la implicació dels professionals sanitaris i institucions tant en l'àmbit hospitalari com fora de l'hospital per a, d'aquesta forma, millorar el diagnòstic i facilitar la vinculació de tots els pacients a l'assistència sanitària. Un aspecte en el qual van coincidir els diferents experts reunits en el marc de la celebració dels Cursos d'Estiu de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) en San Lorenzo d'El Escorial, durant la V jornada 'Reptes en Salut Pública per a la Malaltia Hepàtica', avalada per Gilead Sciences.
En paraules de Marisa Álvarez, Exec. director, Medical Affairs de Gilead España, "un any més complim amb aquesta cita, convertida ja en un esdeveniment de referència per al diàleg multidisciplinari de cara a afrontar els desafiaments presents i futurs per millorar la vida dels pacients que tenen alguna malaltia hepàtica. Una jornada en què hem volgut posar en relleu l'esforç de tots els professionals sanitaris, així com el compromís ferm i el suport institucional de les societats científiques i associacions de pacients, peces claus per continuar avançant al camí cap a l'eliminació i millor maneig de les malalties hepàtiques".
Espanya s'ha convertit en un referent internacional al camí cap a l'eliminació de l'Hepatitis C, amb més de 161.000 pacients tractats avui dia. Tanmateix, per assolir l'objectiu de l'OMS, el nostre Sistema Nacional de Salut ha de fer front a diferents reptes, per a la qual cosa és necessari engegar iniciatives encaminades a millorar la prevenció i el diagnòstic precoç dels pacients amb infecció oculta per VHC.
"Malgrat els grans avenços aconseguits fins ara, i del lideratge d'Espanya en l'eliminació de l'hepatitis C, és innegable que encara queda feina per fer i grans desafiaments per afrontar al nostre país. Una situació en la qual, conforme al ferm compromís de Gilead amb la malaltia hepàtica i la Salut Pública, continuem posant la nostra experiència de dècades d'innovació en el camp de la Virologia al servei de les institucions i, per descomptat, dels nostres pacients. Més enllà de l'Hepatitis C, continuem investigant en altres malalties hepàtiques, com el NASH, la Colangitis Esclerosant Primària o l'Hepatitis B i Delta, provant d'aportar solucions a necessitats mèdiques no cobertes i d'enorme gravetat", recordava Marisa Álvarez.
D'acord amb el director del Curs, el doctor José Luis Calleja, cap de Servei de Digestivo de l'Hospital Universitari Porta de Hierro de Majadahonda a Madrid, "en aquest curs ens reunim metges, professionals de la indústria, pacients, representants polítics i de l'entorn de la Comunitat Autònoma... Un curs convertit en fòrum multidisciplinari que, després d'anys de convocatòria, continua tenint gran èxit".
Malalties hepàtiques
"Un curs que continuem celebrant per recordar que les malalties hepàtiques és la segona causa d'anys perduts a Europa. Perquè una característica fonamental en les malalties hepàtiques, és que és silent fins al final del procés de la malaltia. En moltes ocasions arribem tard, quan hi ha poques possibilitats de curació. I això que sabem que la major part de les malalties hepàtiques són clarament prevenibles. Per això, des de les societats europees i mundials s'està treballant molt en el concepte de prevenció de la malaltia hepàtica. Encara que, avui dia, tenim tractaments per curar l'hepatitis C, la B i, afortunadament, aviat n'hi haurà un per a la D", afegia el doctor Calleja.
En aquesta sessió s'ha volgut, a més, ressaltar l'important paper que tenen les comunitats autònomes, mostrant alguns exemples concrets com els Plans Autonòmics per a l'eliminació de l'Hepatitis C de Galícia i Andalusia. A través d'aquestes estratègies, s'estan posant en marxa iniciatives pioneres de diagnòstic oportunista en diferents àmbits assistencials, basades en avenços informàtics com la intel·ligència artificial o el big data, que suposen una gran innovació per a l'optimització dels processos assistencials i l'automatització dels procediments amb un gran benefici per als pacients i el sistema sanitari.
El treball conjunt entre els representants polítics, les associacions de pacients, societats científiques i els professionals sanitaris, és fonamental per continuar avançant. Així ho ha expressat Eva Pérez Bech, presidenta de Federació Nacional de Malalts i Trasplantats Hepàtics (FNETH), qui ha destacat que "arribar a l'eliminació de l'hepatitis C pansa per la unió de tots. S'ha aconseguit una xifra molt important de pacients tractats, mai vista a Europa, i això és gràcies a la col·laboració de pacients, de gerència d'hospital, d'hepatòlegs i de la indústria. Però queda per fer i, per arribar a la meta, necessitem apostar per projectes de micro eliminació, reforçar atenció primària i seguir amb projectes de garbellament oportunista en urgències. I sense l'esforç i el suport de les institucions polítiques és molt complicat aconseguir-ho".
Hepatitis D crònica
També, s'ha abordat la problemàtica de l'hepatitis D crònica, que afecta pacients infectats d'hepatitis B (VHD). Un virus que s'associa amb una progressió més ràpida de la fibrosi i cirrosi hepàtica i amb un risc més gran de càncer de fetge i mort. Actualment, molts pacients amb VHD no estan diagnosticats degut, en part, al coneixement limitat de la malaltia i a la històrica falta de tractaments efectius, el que repercuteix en menys diagnòstics per detectar la malaltia, existint una necessitat mèdica no coberta i una falta de projectes d'investigació en aquesta àrea.
El curs, dirigit pel doctor José Luis Calleja, ha comptat amb la participació del doctor Juan González Castillo, cap del Servei d'Urgències a l'Hospital Clínic San Carlos, Madrid; el doctor Javier Crespo, cap del Servei de Digestivo a l'Hospital Universitari Marquès de Valdecilla, Santander; el doctor Pablo Ryan, adjunt del Servei de Malalties Infeccioses a l'Hospital Infanta Leonor, Madrid; el doctor Francisco Atienza, metge d'Atenció Primària en el Centre de Salut El Porvenir, Sevilla; la doctora Sabela Lens, adjunta del Servei d'Hepatologia a l'Hospital Clínic, Barcelona; la doctora Marta Piñeiro, subdirectora general d'Informació sobre Salut i Epidemiologia en D.G. de Salut Pública de Galícia; el doctor Juan Turnes. Cap del Servei de Digestivo del CHOP, Pontevedra; Marta Marbán, presidenta de la Comissió de Sanitat a la Comunitat de Madrid; Eva Pérez Bech, presidenta de FNETH; el doctor Manuel Romero, cap de Servei de Digestivo a l'Hospital Universitari Verge de la Rosada, a Sevilla; la doctora Rocío Aller, adjunta del Servei de Digestivo a l'Hospital Clínic Universitari de Valladolid; el doctor Javier Escalada, director del Departament d'Endocrinologia i Nutrició a la Clínica Universitat de Navarra, i el doctor Mariano Artes, adjunt LLETJA Cirurgia General i Aparell Digestiu.