La crisi climàtica i la globalització són dos factors essencials que expliquen l'expansió de malalties tropicals com el dengue o la malària, que són transmeses per artròpodes que actuen com a vectors, en latituds més fredes, on abans no prosperaven, expliquen experts consultats per Efe.
"Els mosquits i les paparres són els vectors més comuns", afirma l'investigador de Biogeografia i Canvi global del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN), Fernando Valladares, qui afegeix que en mancar d'un sistema de regulació de la calor són dependents de les temperatures exteriors.
Així, l'augment de graus provocat per l'escalfament global afavoreix que trobin "la possibilitat de desenvolupar el seu cicle de vida en latituds de clima més fresc" en les quals es troben països com Espanya o el Japó i on, a més, la pausa estacional de proliferació que l'hivern produeix sobre aquestes espècies s'ha vist suavitzada, cosa que fa que "estiguin actius més temps".
Imatge d'un mosquit / Unsplash
Això mateix s'aplica a l'altitud en el cas de la malària, transmesa per les femelles del mosquit Anopheles. "En els últims 30 anys la cota lliure d'aquesta malaltia ha pujat entre els 400 i els 500 metres" en regions de l'Àfrica, Àsia i Amèrica, per la qual cosa "hi ha poblacions que han quedat desprotegides", exposa Valladares.
La globalització és un altre factor essencial ja que "els viatges a distàncies més llargues en menor temps" fan que una persona allotgi un patogen i que la picadura d'un insecte local propagui la malaltia o bé que es traslladin ous d'aquests animals, assenyala el científic titular del departament de Biodiversitat i Biologia evolutiva del MNCN, Óscar Soriano.
Aquest seria el cas del mosquit tigre, que transmet el dengue i que a Espanya està qualificat "com a espècie invasora", assegura la investigadora de l'àrea de Vigilància en Salut Pública de l'Institut de Salut Carles III (ISCIII), Beatriz Fernández, qui recorda que "des del seu origen asiàtic s'ha expandit a l'últim segle per amplis territoris i continua dispersant-se".
Febre del Nil
Més recents són els múltiples casos de febre del Nil occidental registrats aquest estiu a Andalusia i que és "una malaltia considerada emergent al món i a Europa", apunta la científica titular de l'àrea de Malalties transmissibles del Centre Nacional d'Epidemiologia (CNE), Diana Gómez-Barroso.
"A Espanya es van identificar els primers casos en humans l'any 2010 i algunes investigacions havien trobat que hi ha zones de risc a la península, sobretot al sud-oest i sud-est i, per tant, que la malaltia es pot expandir" ja que, a més, el vector és el mosquit comú, el més abundant en el nostre país, continua Gómez-Barroso.
Tanmateix, matisa que el 2020 s'han presentat molts altres factors deguts "a la situació generada per la pandèmia com, per exemple, la menor presència humana i la proliferació més gran de vectors i reservoris", a més de "les altes temperatures i les precipitacions brusques i abundants" propis de la crisi climàtica "que poden haver contribuït a l'aparició del brot".
Per la seva part, l'investigador de l'Institut Cabanilles de Valencia, Rubén Bueno, adverteix que l'ésser humà "cada vegada envaeix més ecosistemes", modifica els hàbitats i els cicles naturals i s'introdueix en entorns on "passa a ser un animal més" que està exposat que "una malaltia faci un salt i sigui humana també".
"La salut engloba els ecosistemes en els quals vivim", recalca Bueno, que recalca que existeix relació entre la salut de la naturalesa i la de l'ésser humà ja que, si la primera està protegida i conservada, les persones també es trobaran sanes i fortes.
Tots els experts entrevistats coincideixen que davant de les malalties vectorials en àrees on no es produïen casos és necessari continuar implementant els plans de vigilància i control i que hi hagi un abordatge multidisplinar, on es vegin involucrades l'entomologia, l'epidemiologia i la veterinària.
No obstant això, remarquen que reforçar la biodiversitat del planeta i cuidar-se del medi ambient són les barreres protectores "més eficaces i sostenibles en el temps" per a l'ésser humà.