Una de les raons per les quals les reaccions al·lèrgiques a la pell són bastant freqüents és que existeixen molts compostos químics que poden afectar negativament la salut de la pell. Aquestes substàncies químiques es poden trobar en cremes i cosmètics, però la forma en què desencadenen la reacció no s'ha conegut fins ara.

Ara, un nou estudi suggereix que la forma en què alguns productes químics desplacen les molècules similars als greixos naturals a les cèl·lules de la pell pot explicar quants ingredients comuns desencadenen la dermatitis al·lèrgica de contacte, i suggereix una nova manera de tractar l'afecció.

L'estudi, que ha estat publicat al web Science Inmunology, s'ha dut a terme per investigadors del Centre Mèdic Irving de la Universitat de Colúmbia, l'Hospital Brigham and Women's i la Universitat de Monash.

Una reacció al·lèrgica comença quan les cèl·lules T del sistema immunitari reconeixen un químic com a estrany. Les cèl·lules T no reconeixen directament les petites substàncies químiques, i aquesta investigació suggereix que aquests compostos han d'experimentar una reacció química amb proteïnes més grans per fer-se visibles a les cèl·lules T.

Erupción cutánea

Tanmateix, molts compostos petits en productes per a la cura de la pell que desencadenen la dermatitis al·lèrgica de contacte no tenen els grups químics necessaris perquè passi aquesta reacció. Per la qual cosa, aquestes petites substàncies químiques haurien de ser invisibles per a les cèl·lules T, però la realitat és que no ho són.

La investigació

Els científics responsables de l'estudi van sospitar que la CD1a, una molècula abundant en les cèl·lules de Langerhans (cèl·lules immunes a la capa externa de la pell), podria ser la responsable de fer que aquests químics siguin visibles per a les cèl·lules T. Així, en l'estudi –realitzat amb cèl·lules humanes en cultiu de teixits– els investigadors van trobar que diversos químics comuns, coneguts per desencadenar la dermatitis al·lèrgica de contacte, es van poder unir a les molècules de CD1a a la superfície de les cèl·lules de Langerhans i activar les cèl·lules T.

Entre aquests productes químics hi ha el bàlsam del Perú i el farnesol, que es troben a molts productes de cura personal, com cremes per a la pell, pasta de dents i fragàncies. Dins del Bàlsam del Perú, els investigadors van identificar el benzoat de benzil i el cinamat de benzil com els químics responsables de la reacció, i en general van identificar més d'una dotzena de petits químics que van activar les cèl·lules T a través de la CD1a.

Les molècules de CD1a normalment s'uneixen als greixos naturals de la pell al seu interior en forma de túnel. Aquests lípids sobresurten del túnel, creant una barrera física que impedeix que CD1a interactuï amb les cèl·lules T.

Balsamo de Perú

L'estudi estructural realitzat a la Universitat de Monash va mostrar que el farnesol, un dels al·lergògens identificats en aquest estudi, pot amagar-se dins del túnel de CD1a, desplaçant els lípids naturals que normalment sobresurten de la molècula de CD1a. Aquest desplaçament fa que la superfície CD1a sigui visible per a les cèl·lules T, causant una reacció immune.

Aquest descobriment planteja la possibilitat que la dermatitis de contacte al·lèrgica es pugui aturar aplicant greixos competitius a la pell per desplaçar a les que desencadenen la reacció immune.

Actualment, l'única manera d'aturar la dermatitis al·lèrgica de contacte és identificar i evitar el contacte amb el químic ofensiu. Els ungüents tòpics poden ajudar a calmar les erupcions, que generalment desapareixen en menys d'un mes. En casos severs, els metges poden receptar corticoesteroides orals, agents antiinflamatoris que inhibeixen el sistema immunitari i augmenten el risc d'infeccions i altres efectes secundaris.