Respirar és l'essència de la vida. Aconseguir tornar-ho a fer de manera autònoma és, aquests dies, la batalla dels milers de malalts crítics de coronavirus. Tot i que el combat és llarg, dur i difícil, "la majoria se'n surten", revela a ElNacional.cat la subdirectora assistencial i responsable de l'àrea de crítics de la Vall d'Hebron, Rocío Cebrián. Amb ella ens capbussem a l'UCI més important d'Espanya, amb més de 200 llits, la major part dels quals ocupats per pacients de Covid-19. Al centre hi treballa un inesgotable exèrcit de 7.000 professionals. L'UCI es troba al 90% d'ocupació

coronavirus   reportatge uci hospital vall dhebron   foto vall dhebron (6)

Abans de la invasió de la pandèmia, la Vall d'Hebron disposava de 56 places d'UCI per a adults. En poc més de dues setmanes han quadruplicat la seva capacitat fins a 222. En un parell de dies esperen haver multiplicat l'espai per sis i arribar a uns 330 box. "Vam créixer molt ràpid", explica Cebrián. L'estratègia d'ampliació va anar per fases. El primer va ser alliberar espai aturant tots els casos programats. El següent pas, habilitar l'antiga UCI, que feia un any que s'havia reconvertit en un magatzem. Després es van endreçar i equipar les àrees de reanimació de les sales d'operacions. Ara estan ultimant l'adequació d'altres zones diàfanes que acostumen a servir per fer formació. Reacció d'urgència contra l'amenaça permanent de saturació. 

Però de res serviria ampliar espais sense disposar de suficients professionals al peu del canó. El centre ha reestructurat els torns: guàrdia de 24 hores, dos dies de descans i guàrdia un altre cop. Alhora s'han reforçat els equips amb personal d'altres àrees -anestesiòlegs, pediatres, cirurgians plàstics, traumatòlegs, maxilofacials- i quatre excompanys jubilats fa menys d'un any s'han reincorporat a la trinxera. 

"Quan va començar la pandèmia era una incertesa, ara tenim la seguretat que podem fer-hi front". A la Vall d'Hebron comencen a veure la llum, però tot i mostrar-se confiada, Cebrián adverteix que cal no abaixar la guàrdia i controlar al mil·límetre el període de desconfinament per fer-lo seqüencial. 

Criteri de selecció: la capacitat de supervivència

Ara mateix, a la Vall d'Hebron, queden lliures aproximadament un 10% dels llits de la unitat de crítics. Sol ser el percentatge habitual, "el problema és el volum total de pacients". Tal com ha passat arreu de Catalunya, gairebé tot, el 90%, està ocupat per malalts de coronavirus. Són uns 200, quatre dels quals són embarassades. "L'entrada de pacient crític que no és Covid-19 ha baixat en picat": Cebrián ho argumenta: "l'UCI té pacients que arriben de dues vies, o programats o urgents; ara hem parat els programats i només entren les urgències, com ictus o infarts". 

L'estada mitjana d'un pacient de Covid-19 que ingressa a l'UCI és d'uns 20 dies. D'aquí el risc de saturació, que al centre confien que no arribarà. "Encara no hem arribat al pic, s'alenteix l'increment, però segueixen arribant crítics", afirma Cebrián. Al llarg de la setmana el ritme d'ingressos ha estat d'uns 10 al dia, mentre que les altes són unes 5 diàries. 

coronavirus   reportatge uci hospital vall dhebron   foto vall dhebron (5)

La gran pregunta, aquests dies, és en base a quin criteri s'obre la porta d'un box d'UCI a un malalt o se li barra el pas. La doctora Cebrián explica que, com sempre han fet, s'analitza cada cas de manera individual i que el que prima és la capacitat de recuperació del pacient. "No hi ha un criteri per edat, sinó que l'equip valora si el pacient podrà sobreviure o no a tot el tractament".

Pràcticament tots els qui ingressen a UCI per Covid-19 necessiten ventilació mecànica perquè pateixen una pneumònia. Per poder-los intubar se'ls ha de sedar i durant tot el temps que han d'estar amb respiració assistida se'ls manté inconscients. "Una màquina respira per ells i se'ls alimenta per vena". En el cas de les poques embarassades que han ingressat a UCI, en la majoria de casos se'ls ha hagut de provocar el part. L'accés és restringit i cada dia es passa informació telefònica als familiars. Des del centre insisteixen que la majoria d'infectats de coronavirus patiran "un quadre gripal lleu" i que en aquests casos no han d'anar a urgències. El símptoma d'alarma per presentar-se a l'hospital ha de ser que els costi respirar, sempre que això vagi acompanyat d'altres factors propis d'una afectació respiratòria, "tos, febre, mocs o dolors musculars". 

La factura emocional i l'aprenentatge

"Ens trobem davant d'una catàstrofe mai vista, ni el 17 d'agost", confessa des de la primera línia de la trinxera la doctora Cebrián. Explica que "els professionals estan mentalitzats" i que ja comencen "a conèixer el virus". El propi servei de psicologia del centre dedica bona part dels esforços a fer suport al seus professionals. Els equips de protecció són com una armadura de guerra. Fan suar, deixen marques a la pell, dificulten la comunicació. Però els estralls no són només físics. "D'això no ens n'oblidarem mai". 

Com en totes les facetes de la vida, del patiment sempre se n'extreuen lliçons. "Hem après que hi ha altres formes de treballar que mantindrem", explica Cebrián, que posa el focus en la telemedicina. Per fer front a la pandèmia han canviat la manera com s'organitzaven i moltes consultes es poden fer ja de manera telemàtica. "És una manera de funcionar que ens quedarem, aprofitarem els canvis que hem dut a terme perquè l'activitat ambulatòria es pugui reprendre millor". 

L'altre aprenentatge, el que els esperona a persistir en la guerra contra el coronavirus, és la força del treball en equip. "Els sanitaris som vocacionals i ho hem demostrat, som capaços de fer front a la catàstrofe, és extraordinari poder treballar aquests dies". 

coronavirus   reportatge uci hospital vall dhebron   doctora rocio cebrian   foto vall dhebron

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat