El 2030, dues de cada 10 persones a Catalunya tindran més de 65 anys. L’allargament de l'esperança de vida, els avenços de la ciència i la millor assistència mèdica ha comportat un progressiu envelliment de la població catalana. Davant aquesta realitat, decreix l'autonomia de la gent gran i cada vegada hi ha més avis sols, dependents i mancats de recursos econòmics, una circumstància que obre nous reptes socials.

Així es posa prova el sistema socioeconòmic català i en dubte que les ciutats estiguin preparades per tenir tanta gent gran i estar a l'altura de les circumstàncies. Quines ajudes reben? Quant costa una residència? Hi ha places públiques suficients? Les xifres confirmen que els gairebé un milió i mig de catalans més grans de 65 anys no tenen recursos suficients per atendre les seves necessitats, malgrat els esforços de l'administració i les entitats.

residencia gent gran avis - EFE

El model social actual, amb famílies cada cop més petites i sense convivència intergeneracional, ha fet insostenible que l’atenció als avis es dugui a terme dins el nucli i el domicili familiar.  Això fa que cada vegada més es requereixi que els governs ofereixin solucions. Però la paradoxa és que hi ha molta més demanda de places públiques que no pas oferta i les famílies han de buscar alternatives en els models concertats o privats, amb un augment considerable de costos.

Els nous models de família fan insostenible l'atenció dels avis al domicili

Fons privats i fons voltors han vist aquesta circumstància com una oportunitat econòmica i el terme “negoci de la dependència” s’ha estès. La taxa d’envelliment a Catalunya creix de mitjana un 2% anual, i el 2019 es va situar al 121,6% segons l'Institut d’Estadística de Catalunya.  La taxa d’envelliment a Espanya és encara més alta, d’un 122,97% amb la mateixa tendència de creixment exponencial que la catalana des del 1979.

 

Les residències privades dominen el sector

El sistema català està format per 1.073 centres geriàtrics amb un total de 57.383 places de residència assistida. Segons el darrer Registre d'Entitats, Serveis i Establiments Socials (RESES) de la Generalitat de Catalunya i amb dades a 31 de desembre de 2019, el 82% d’aquestes corresponen a entitats privades i el 18% a entitats públiques.

Prop de 2.000 euros mensuals per una plaça

Les llistes d’espera per accedir a una plaça pública de residència estan massificades i moltes persones han de buscar alternatives en el model privat, amb el significatiu augment de cost que suposa.

El cost d'una plaça per a una residència per a gent gran a Catalunya s’apropa als 2.000 euros mensuals. El preu de les places públiques ve determinat per la cartera de serveis socials de la Generalitat de Catalunya. Segons dades facilitades per l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), una plaça de residència assistida en grau III (màxima dependència) és de 1.869,41 euros i una a plaça de residència assistida en grau II (dependència severa) és de 1.700 euros. Una plaça privada, segons l'informe econòmic i social ACRA - UPF del 2016, estava en els 1.984 euros, però pot ser sensiblement superior en àrees amb més demanda.

Llista d’espera, de quatre mesos a cinc anys

La llei de la dependència estableix que l’espera per ingressar en una residència no pot superar els sis mesos. Però la realitat fa trossets la teoria. Cada any centenars de catalans, la majoria avis de més de 80 anys, moren sense haver entrat al centre que han demanat. ACRA, que és la patronal més important del sector, quantifica la mitjana d’espera fins aconseguir una plaça pública el 2020 des de 4 mesos a 5 anys en el cas de Barcelona.

Cada anys centenars de catalans moren sense haver entrat al centre que han demanat.

Si una persona amb dependència opta per la xarxa pública de serveis socials, després de la sol·licitud, valoració de serveis socials i de l'elaboració del Programa Individual d'Atenció (PIA) se li determina que pot anar a una residència assistida, es situarà en una llista d'espera fins que pugui accedir a una plaça pública o a una plaça amb finançament públic (concertada o col·laboradora). Cada dia moren sis persones esperant aquesta plaça o esperant rebre una prestació, que representen 2.200 persones l’any.

Les ajudes com a alternativa

L’alternativa que ofereix el govern per encarar la falta de llits públics mentre esperen a la llista la plaça demandada és la prestació econòmica per dependència. Es tracta d’una quantitat econòmica que reben aquells casos que no poden accedir al servei públic adequat a la persona en situació de dependència. En el cas del grau de dependència 2 el màxim que es pot rebre és de 426 euros, xifra que pot augmentar fins als 715 euros en el cas del grau 3.

plaça residència gent gran catalunya - EFE

 Fonts de l’ACRA apunten que cal tenir en compte que davant l'accés a una plaça pública o amb finançament públic sempre es té en compte un copagament determinat per la pensió i el patrimoni de cada persona. Tot i que hi ha uns topalls màxims establerts de copagament a la cartera de serveis socials, quasi bé mai la persona en situació de dependència ha de pagar més de l'import de la pensió de cada persona.

residencia coronavirus gent gran - EFE

Mirall o repte?

La patronal assegura que hi ha molts models sociosanitaris de referència arreu del món. "Els països escandinaus són una referència en l'atenció a la gent gran dependent, Suïssa també té un molt bon sistema i hi ha models molt interessants als Estats Units, a Xile o al Japó". Ara bé, l'ACRA té clar que "no es tracta de copiar i traslladar", sinó de ser capaços "de crear-ne un de propi que doni resposta a les necessitats de les persones dependents a Catalunya". 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat