L'escassetat de màscares homologades provocada per la pandèmia del coronavirus ha encoratjat la proliferació d'iniciatives per fabricar-les de forma casolana amb diferents materials, però cap d'elles no impedeix de ser infectat i hi ha divisió d'opinions entre experts i institucions sanitàries sobre si ajuden a no encomanar els altres.
Tela, paper de cuina, filtres de cafè, ampolles de plàstic... És molt variada la llista de materials entre els que es pot triar si es busquen tutorials a internet per confeccionar màscares artesanals, però les opinions sobre la seva veritable eficàcia davant el coronavirus són també molt diferents segons els especialistes o els organismes sanitaris que es consultin.
Quina és la seva eficàcia real?
L'infectòloga Belén Padilla, vicepresidenta del Col·legi Oficial de Metges de Madrid (Icomem), és taxativa quan se li pregunta per aquestes màscares: "No protegeixen ningú, ja que, si estàs malalt, filtren el virus; i, si pretens protegir-te d'una infecció, tampoc no fan de barrera". Segons insisteix, mantenir la distància de seguretat d'1,5 a 2 metres és exactament igual d'eficaç.
Alerta també que fan sensació de falsa protecció i "amb el seu ús es poden oblidar altres mesures bàsiques, com mantenir la distància de seguretat i, abans que res, realitzar un correcte rentat de mans."
Padilla coincideix amb el criteri de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), institució que, en un recent informe, adverteix a més que les màscares confeccionades amb cotó poden ser fins i tot una font potencial d'infecció, ja que, en no ser resistents als fluids, poden retenir humitat i contaminar-se.
Només hi ha consens científic mundial en un punt: No serveixen en absolut per no encomanar-se de coronavirus. Però ni tan sols les màscares quirúrgiques homologades no compleixen aquest finalitat, tret de les d'alta eficàcia FPP, segons explica a Efe la vicepresidenta del Col·legi Oficial de Metges de Madrid.
Les discrepàncies comencen quan es tracta de confirmar si permeten almenys no encomanar els altres, com passa amb les quirúrgiques. Davant l'escepticisme d'aquesta experta i de la mateixa OMS, en països com la República Txeca, Eslovàquia o els Estats Units s'ha optat per recomanar a la població sana l'ús d'aquestes màscares casolanes, sempre combinat amb altres mesures de prevenció.
Ajuda o mesura complementària
El principal argument dels partidaris del seu ús és que, encara que no siguin eficaços al 100 % davant el coronavirus -mesura només 120 nanòmetres de diàmetre i no hi ha garanties que quedi retingut en materials no homologats-, sí que és una manera de posar-hi alguna trava. Així ho defensa la investigadora del CSIC Beatriz Novoa, especialista en Immunologia i autora d'un tutorial en YouTube per ensenyar a fabricar màscares amb paper de cuina. A més, l'ús de màscares casolanes permet reservar el subministrament de les homologades als qui més ho necessiten: Personal sanitari, malalts de coronavirus i altres malalts immunodeprimits.
Més optimista, Vladimir ZdimaL, cap del departament de Química i Física d'aerosols a l'Acadèmia de Ciències de la República Txeca, considera que, segons la seva experiència professional, "una simple màscara casolana pot prevenir la dispersió de fins al 95-100% de les microgotes potencialment infectades". Així ho afirma en un vídeo txec que promou l'ús generalitzat de màscares.
També aconsellen el seu ús als EUA. Allà, els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) afirmen que les màscares casolanes de tela poden servir per desaccelerar la propagació del virus i evitar que els qui puguin ser portadors sense saber-ho el transmetin a altres persones, de manera que les defineixen com una "mesura addicional i voluntària de salut pública".
En línies generals, no hi ha informes científics que confirmin quin és el seu nivell d'efectivitat i tant experts com organismes sanitaris coincideixen que, si s'opta pel seu ús, és fonamental no deixar de dur a terme mesures preventives com el rentat de mans, el distanciament social o no tocar-se la cara.
Com han de fabricar-se i utilitzar-se?
Els CDC nord-americans recomanen fabricar màscares de tela de "cotó de trama tancada" que comptin amb diverses capes o plecs, cobreixin nas i boca, puguin ajustar-se de manera ferma però còmoda contra els costats de la cara i s'assegurin a les orelles amb algun tipus de llaç. Han de permetre respirar sense restricció i han de poder rentar-se i assecar-se sense deformar-se.
L'OMS explica al seu web oficial i en un vídeo en anglès com ha de col·locar-se, utilitzar-se, retirar-se i rebutjar-se correctament una màscara, tant si és de fabricació casolana com si és homologada, ja que fer-ho de manera incorrecta pot resultar no només ineficaç sinó perillós.
En tot cas, l'Organització Mundial de la Salut insisteix sempre que l'ús de màscares pot fer una sensació de falsa seguretat i no és substitutori d'altres mesures com el rentat de mans, el distanciament social o evitar tocar-se la cara. Segons detalla, per no contaminar-la és precís rentar-se les mans amb aigua i sabó o un desinfectant a base d'alcohol abans de col·locar-se la màscara i després de retirar-la, a més de no tocar-la mentre es porta posada i treure-se-la amb compte de no tocar amb els dits la part davantera.
Les màscares han de retirar-se quan comencin a estar humides i, segons el material, han de rebutjar-se immediatament (per exemple, si són de paper higiènic) o rentar-se en una rentadora (si són de tela).
Amb paper de cuina
La investigadora del CSIC Beatriz Novoa el posa fàcil: paper de cuina, dues gomes elàstiques i una grapadora. Aquest és tot el material que es necessita per construir una màscara casolana segons el tutorial gravat per aquesta experta en Immunologia.
En el mateix vídeo recalca que és la manera més bàsica de fabricar-les de manera artesanal i adverteix que aquestes màscares "no protegeixen completament del contagi de coronavirus". Però "és una manera de posar-li una mica més difícil i de deixar les veritables màscares que sí que protegeixen al personal sanitari i no desproveir-los". Seria en qualsevol cas una màscara d'un sol ús, que s'ha de retirar quan comenci a estar humida per no tornar a utilitzar-la.
Amb teles tallades i cosides
Són les màscares de fabricació casolana més esteses i les que recomanen institucions sanitàries com els CDC nord-americans. Aquests centres aconsellen que el teixit sigui cotó de trama tancada, com el d'un llençol o una samarreta, i que comptin amb diverses capes o plecs.
L'organització nord-americana explica fins i tot el procediment per confeccionar-les amb un tros de tela o una samarreta tant en un vídeo en anglès com en la seva pàgina web en espanyol. Per als més hàbils, existeixen també nombrosos tutorials que ensenyen a realitzar màscares de tela cosides a mà o amb màquina de cosir.
Amb mocador
Es tracta d'una variant de la màscara de tela en la qual no es necessita fer cap tipus de costura, ja que tan sols s'utilitza un mocador doblegat diverses vegades i un parell de gomes elàstiques. Hi ha tutorials específics d'aquesta modalitat a Twitter i també al web dels centres nord-americans per al control i la prevenció de malalties.
Amb un filtre de cafè
Al mateix tutorial que es pot trobar en YouTube s'alerta que aquesta màscara realitzada amb filtres de cafè i gomes elàstiques no és la ideal. Els CDC dels EUA proposen utilitzar aquest material no com a màscara en si mateixa, sinó com a filtre interior d'una màscara fabricada amb un mocador.
Amb una ampolla de plàstic
És un dels tutorials sobre màscares més vist a internet, però fins ara no ha estat recomanat per cap organisme oficial. Consisteix a realitzar una sèrie de talls en una ampolla de plàstic per poder adaptar el resultat a la forma de la cara. El principal problema és que la màscara pot no ajustar bé i deixar buits que incompleixen les recomanacions de l'OMS per a la seva col·locació correcta.