Qui hagi perdut l'olfacte en les ultimes setmanes ha de saber que és possible que hagi tingut una infecció oculta pel virus que produeix la Covid-19 i encara no ho sàpiga.
Els símptomes més populars de la Covid-19 són la fatiga, la congestió nasal i la tos, amb l'inconvenient que no permeten distingir-la d'un refredat comú o d'una grip. Tanmateix, la infecció pel virus SARS-CoV-2 també produeix en moltes persones una pèrdua de l'olfacte (anòsmia) i del gust (disgèusia), que molts cops passa desapercebuda per al pacient i per a molts metges. Moltes persones ignoren que l'anòsmia sol ser un dels símptomes inicials i, per tant, pot ajudar molt a identificar persones portadores del virus en la fase inicial de la malaltia.
No té gust de res (ni fa olor)
L'anòsmia, i també les alteracions del gust, s'han descrit tant en pacients greus hospitalitzats per COVID-19 a Itàlia, com en pacients amb símptomes lleus, que no van necessitar hospitalització, als Estats Units. Ara sabem que prop del 70% dels infectats pel virus presenten anòsmia o disgèusia, encara que només pateixin una infecció lleu. Per tant, en la situació de pandèmia actual, una persona amb fatiga, tos i pèrdua d'olfacte és sospitosa d'infecció per Covid-19.
Per entendre-ho cal conèixer la forma en què el virus es cola a les nostres cèl·lules, i també quines són les portes d'entrada al cos humà favorites.
El virus SARS-CoV-2 utilitza bàsicament dues proteïnes de la superfície de les cèl·lules per penetrar-hi: ACE2 (Angiotensin converting enzyme II) i TMPRSS2 (transmembrane serine protease 2). La proteïna ACE2 és el receptor d'una hormona anomenada Angiotensina 2, que regula la pressió arterial, entre altres coses.
El virus disposa d'una proteïna clau en la seva superfície anomenada proteina S (spike). Funciona com una clau que pot unir-se a la proteïna ACE2, que fa de receptor o "pany". És llavors que entra en acció la proteasa TMPRSS2, un enzim que talla la proteïna S en dos fragments, S1 i S2, cosa que permet la incursió del virus en un procés anomenat endocitosi. Una cop que el virus entra a les cèl·lules forma una coberta amb la membrana cel·lular, com si fos un escut, que la subjecta, "agafant-se" als receptors ACE2. Així té via lliure per envair-nos.
Per què infecta l'epiteli olfactori?
El sostre de les fosses nasals està entapissat d'epiteli olfactori, un teixit fet per tres tipus de cèl·lules: cèl·lules basals, neurones sensitives olfactòries (que sobreviuen entre 30 i 60 dies) i cèl·lules de suport. El SARS-CoV-2 té una facilitat especial per introduir-s'hi.
Els científics han descobert que les cèl·lules de suport presenten una elevada expressió dels gens ACE2 i TMPRSS2, segons avança un estudi recent que encara és en revisió. Malgrat que és necessari validar aquests resultats per confirmar la localització d'aquestes proteïnes a la membrana de les cèl·lules de suport, es pot sospitar que el SARS-CoV-2 infecta les cèl·lules de suport de l'epiteli olfactori utilitzant les proteïnes ACE2 i TMPRSS2 com a porta d'entrada. D'aquesta forma, fa malbé les cèl·lules de suport que afectaria les neurones sensitives olfactòries.
El sentit del gust és una altra víctima. La sensació que ens permet distingir els sabors en menjar es troba en unes estructures de la llengua, les papil·les linguals. Aquestes papil·les tenen uns receptors denominats gemmes gustatives, formades per tres tipus de cèl·lules: receptores gustatives, de suport i precursores o basals. Malgrat que no es coneix encara el nivell expressió de les proteïnes ACE2 i TMPRSS2 a les papil·les linguals, és probable que el virus infecti les gemmes gustatives de la mateixa forma que al nas.
Pèrdua reversible
La bona notícia és que és possible recuperar tant el sentit de l'olfacte com el sentit del gust. De que així sigui se n'ocupen al nas les cèl·lules basals, encarregades de tornar a formar les neurones sensitives olfactòries. Aquest procés triga uns 60 dies, per la qual cosa, un cop superada la malaltia, la majoria dels pacients haurien de recuperar l'olfacte en un termini màxim de dos mesos.
Les cèl·lules receptores gustatives, es regeneren a partir de les cèl·lules precursores cada 10-14 dies. Per tant, és previsible que el gust es recuperi abans que l'olfacte.
El que està clar és que, en la situació epidemiològica actual, l'anòsmia i la disgèusia recents han de ser considerades símptomes d'alerta primerenca, fins i tot en absència d'altres símptomes respiratoris, per identificar nous casos d'infecció per SARS-CoV-2.
José Antonio López Escamez és Professor Contractat Doctor d'Otorrinolaringologia del Departament de Cirurgia i Especialitats, Universitat de Granada. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.