El Covid-19 és una pandèmia. Les autoritats mundials demanen calma, però també responsabilitat. Davant l'amenaça d'encomanar-se o encomanar-la, moltes persones senten malestar. És estrès o ansietat? Com gestionar l'aïllament a casa, els efectes de la sobreinformació o l'estat d'ànim dels més grans?

Coronavirus i ansietat

Una situació com la que patim aplega tots els components. Primer, cal aclarir si l'ansietat i l'estrès són la mateixa cosa. L'ansietat és una emoció normal, com l'alegria o la tristesa, que tots sentim en la vida. Es produeix quan percebem un perill o amenaça amb independència que sigui més o menys real. Les informacions contínues sobre el coronavirus fan que es percebi com una amenaça important. Això produeix una reacció que té, d'una banda, sentiments subjectius d'aprensió i aclaparament i, d'altra, un component orgànic i fisiològic important, amb símptomes vinculats a tots els sistemes: acceleració cardíaca, canvi de ritme respiratori, tensió muscular, problemes digestius o mal de cap, així com comportaments desajustats i poc adaptatius.

Coronavirus i estrès

L'estrès s'entén com una síndrome que apareix quan veiem que la nostra capacitat per adaptar-nos a alguna cosa és inferior al que esperàvem. Pot passar a la feina, quan ens saturem, o en la vida quotidiana, quan se'ns demana alguna cosa per a la qual no estem preparats. En tot cas, quan les demandes sobre la persona superen la seva capacitat per fer-les-hi front. Comparteix amb l'ansietat elements comuns com l'acceleració cardíaca, tensió muscular o problemes cardiorespiratoris.

A què obeeix la compra compulsiva?

Hi ha prou dades perquè les persones percebin aquesta situació com una amenaça a la seva pròpia existència i la del seu entorn. Les últimes dècades, la Psicologia ha estudiat molt què passa en situacions de crisi, des d'accidents nuclears fins a atemptats terroristes o catàstrofes naturals. Es genera una aprensió important, i sorgeix una tendència a acaparar tot allò que sigui necessari. És el que passa als supermercats, malgrat que tenim garanties que hi haurà prou productes. Això nodreix més el temor. L'ansietat és molt similar a la por. En aquestes situacions de crisi els temors es disparen. Què passarà? I si emmalalteixo? Compro més coses avui per si demà no puc sortir? També es coneixen altres reaccions com l'augment de consum d'alcohol, tabac o fàrmacs.

Com abordar l'aïllament a casa

És important establir, com més aviat millor, algun tipus de rutina que, en la mesura del possible, sigui satisfactòria. Convé també dedicar-se a activitats agradables: escoltar música, llegir, mirar la televisió o dedicar temps a millorar la comunicació amb les persones amb què convivim. Com més temps estiguem ocupats, menys temps estarem preocupats.

Influirà el teletreball en la conciliació?

Per a alguns serà una cosa favorable. Per a d'altres serà un suplici. Hi ha dades orientatives, encara que en sabrem de debò quan s'estudiï la situació d'aquí a un temps. Quan les persones han de conviure més temps de l'habitual, de vegades augmenta la conflictivitat familiar i sembla que fins i tot la xifra de divorcis, com passa a les vacances d'estiu i al Nadal.

Persones grans i restricció de visites

Les persones grans amb algun tipus de discapacitat solen ser molt sensibles amb l'afecte que els transmeten els seus quan els visiten o acompanyen. Reduir-los la companyia farà que molts se sentin una mica abandonats. Si la persona gran depèn d'altres per a la mobilitat o pateix dèficit cognitiu, moltes vegades viu en espera d'aquestes visites. Quan no arriben un dia, un altre i un altre, la situació esdevé una font important de sofriment i pot tendir a la depressió.

Quin missatge transmeten els psicòlegs?

Un missatge es transmet seguit als mitjans: provar de normalitzar la situació. És fàcil de dir, però no tant de fer. Aquest mateix missatge arriba a persones que se l'agafen de forma coherent i responsable, però també a altres a qui els venen pensaments com no "ens diuen tota la veritat". Els "i si" són mals consellers: darrere d'un n'apareix un altre i ben lluny de tranquil·litzar-nos, ens alteren més.

Com bregar amb la sobreinformació?

El problema no és la sobreinformació, sinó com discriminar la correcta de la no correcta. Ja passava abans del coronavirus. Les fake news poden assolir una gran difusió i fins i tot fer trontollar governs. Una situació com aquesta, d'alarma social, és terreny adobat per a aquest tipus de mentides. Com més alarmista i preocupant sigui allò que s'explica, tindrà probablement més difusió. Les xarxes socials obren un territori nou. Ara mateix, sobretot els més joves, reben la informació via les xarxes, que són absolutament incontrolables. Les noves tecnologies tenen avantatges indubtables, però també generen danys col·laterals encara no resolts en aquest àmbit i en d'altres.

L'humor és un mecanisme de defensa?

És una manera de fer menys ingrata la reacció de temor. L'humor, especialment als països mediterranis, es fa servir molt per combatre allò que ens genera malestar. Fer acudits o bromes, en últim extrem, pot servir per minimitzar-lo.

Juan José Miguel Tobal és Catedràtic de Psicologia, Universitat Complutense de Madrid. María Milán García és Investigadora del projecte "Comunicació Científica i Divulgació en la Transferència del Coneixement a la Universitat", Universitat Complutense de Madrid. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.

Segueix aquí l'última hora sobre el coronavirus covid-19 a Catalunya i Espanya