Les pigues i els melanomes són tumors de la pell que provenen de les mateixes cèl·lules, els melanòcits, que donen color a la pell per protegir-la dels rajos de sol. Els canvis específics en la seqüència de l'ADN dels melanòcits, anomenats mutacions del gen BRAF, es troben en més del 75% de les pigues. El mateix canvi també es troba al 50% dels melanomes i és comú en càncers com el de còlon i pulmó.
Fins ara es pensava que quan els melanòcits només tenien la mutació BRAFV600E, la cèl·lula deixava de dividir-se i es convertien en una piga. En canvi, quan els melanòcits tenen altres mutacions, es divideixen sense control i es converteixen en melanoma, que és cancerigen. Aquest model es diu senescència induïda per oncogens.
Però diversos estudis han posat en dubte aquesta teoria, segons explica Robert Judson-Torres, investigador de l'Huntsman Cancer Institute (HCI) i professor de la Universitat d'Utah: "Aquestes investigacions han proporcionat dades que suggereixen que el model de senescència induïda per oncogens no explica la formació de pigues, però no hi ha hagut fins ara una explicació alternativa".
Amb l'ajuda de col·laboradors de la Universitat de Califòrnia a San Francisco, un equip d'experts liderat per Judson Torres ha dut a terme una investigació en la qual van analitzar pigues i melanomes donats per pacients i va utilitzar perfils transcriptómicos i citometría hologràfica digital. El perfil transcriptómico permet als investigadors determinar les diferències moleculars entre pigues i melanomes. La citometría hologràfica digital ajuda a rastrejar els canvis a les cèl·lules humanes.
"Descobrim un nou mecanisme molecular que explica com es formen les pigues, com es formen els melanomes i per què les pigues de vegades es converteixen en melanomes", diu Judson-Torres. L'estudi mostra que els melanòcits que es converteixen en melanoma no necessiten tenir mutacions addicionals, però en realitat es veuen afectats per la senyalització ambiental, quan les cèl·lules reben senyals de l'entorn a la pell que les envolta. Els melanòcits expressen gens en diferents entorns, dient-los que es divideixin incontrolablement o que deixin de dividir-se per complet.
"Els orígens del melanoma que depenen dels senyals ambientals brinden una nova perspectiva en la prevenció i el tractament", diu Judson-Torres. "Així mateix juga un paper en l'intent de combatre el melanoma en prevenir i atacar les mutacions genètiques. També podríem combatre el melanoma canviant l'entorn".
Aquestes troballes creen una base per a la investigació de possibles biomarcadors de melanoma, la qual cosa permet als metges detectar canvis cancerosos a la sang en etapes més primerenques. Els investigadors també estan interessats en utilitzar aquestes dades per comprendre millor els possibles agents tòpics per reduir el risc de melanoma, retardar el desenvolupament o aturar la recurrència i detectar el melanoma primerenc.