El Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) ha presentat el document de consens ActHIVa Catalunya, una iniciativa que busca impulsar un model d'atenció integral, equitatiu i sostenible per millorar la qualitat de vida a llarg termini de les persones que viuen amb VIH, especialment aquelles en situació de vulnerabilitat social, econòmica o sanitària. El projecte compta amb la col·laboració de la Subdirecció General d'Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, i amb el suport de Gilead.

Elaborat amb la participació d'un grup multidisciplinari d'experts, el document de consens ActHIVa Catalunya posa en relleu que, tot i que els avenços mèdics han permès equiparar l'esperança de vida de les persones amb VIH a la de la població general, persisteixen importants desafiaments en l'atenció a aquest col·lectiu, relacionats amb l'adherència terapèutica, la salut mental, l'estigma i els determinants socials.

Actualment, a Catalunya, el 59% dels nous diagnòstics corresponen a persones nascudes fora d'Espanya, mentre que més del 55% de les persones que viuen amb el VIH tenen més de 50 anys. "Dades com aquestes reflecteixen la necessitat d'adaptar els models d'atenció a l'envelliment, la comorbiditat i les desigualtats socials", assenyala Josep Maria Guiu, director de l'Àrea de Farmàcia i del Medicament del CSC.

Tal com explica el doctor Joan Colom, exsubdirector general d'Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, els avenços mèdics, científics i socials que han tingut lloc en les últimes dècades han permès que, avui dia, l'esperança de vida de les persones amb VIH que tenen accés a un tractament antiretroviral (TAR) eficaç i a un seguiment mèdic adequat sigui similar a la de la població sense VIH1. "Aquesta transformació representa un dels èxits més grans de la salut pública i de la investigació biomèdica, i obre la porta a una nova etapa, en què l'atenció a les persones amb VIH s'ha d'adaptar a les necessitats d'una població que envelleix amb una infecció crònica, cosa que demanda un enfocament integral, sostenible i centrat en la qualitat de vida a llarg termini", ha assegurat Colom.

En aquest sentit, el projecte ActHIVa Catalunya identifica dotze línies d'actuació i quatre objectius estratègics per avançar cap a una atenció integral de les persones amb VIH, amb un focus especial en els col·lectius més vulnerables. "La proposta aporta una visió que va més enllà de la visió sanitària i que inclou la necessitat d'integrar la visió social i comunitària en l'atenció d'aquesta població", assenyala Josep Maria Guiu.

La subdirectora general d'Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques, Luisa Conejos, recorda que la resposta al VIH continua sent una prioritat estratègica per al Departament de Salut i destaca que el projecte ActHIVa, "permet avançar en la coordinació entre els diferents agents implicats, el reconeixement dels determinants socials que influeixen en la salut, l'atenció a la salut mental i la perspectiva de la interseccionalitat". "Tot això permet enfortir el disseny d'actuacions orientades a construir un sistema de salut més eficient i adaptat a les necessitats reals de les persones", afegeix.

Per la seva banda, Félix Benguria, director de Goverment Affairs de Gilead per a Espanya i Portugal, assegura que "projectes com ActHIVa són essencials per impulsar polítiques públiques inclusives i adaptades als desafiaments actuals i futurs de les persones amb VIH, garantint una atenció sostenible a llarg termini".

El projecte ActHIVa s'ha desenvolupat al llarg del 2024 i el 2025 amb la participació d'un grup multidisciplinari de professionals de l'àmbit hospitalari, l'atenció primària, la salut pública i el tercer sector de Catalunya, sota la coordinació de Josep Maria Guiu i Joan Colom.

El document de consens fruit del treball d'aquest grup expert s'articula entorn de quatre grans objectius: la detecció precoç de determinants i factors de risc amb impacte en la qualitat de vida; l'avaluació de la qualitat de vida i de l'atenció integral en les poblacions objectiu; la coordinació sociosanitària per a la intervenció primerenca en els factors de risc, i la participació de les persones amb VIH i la garantia de drets en el model d'atenció.

Entre les línies d'acció proposades en el document, destaquen la implementació de qüestionaris de qualitat de vida (PROMs i PREMs) específics per a VIH; la millora de l'abordatge de la salut mental; la coordinació entre atenció hospitalària, primària i comunitària; el desenvolupament de protocols de revinculació, i la promoció de l'autocura i la reducció de l'estigma.

© SERVIMEDIA. Aquest contingut pertany a Servimedia. La seva difusió està permesa únicament als clients d'aquesta agència de notícies, sempre que s'esmenti Servimedia com a font o autor. Tots els drets estan reservats. Està prohibida la seva distribució o comunicació pública per part de tercers, independentment del mitjà o format utilitzat.