Sembla una bajanada: si no respiréssim bé, no viuríem. Però no és tan senzill. Recentment s'ha presentat un estudi sobre estabilitat corporal en el qual es posa de manifest que una gran part de la població no és capaç de respirar adequadament. Els treballs els han realitzat experts del BCN MedTech de la Universitat Pompeu Fabra, amb participació de la Universitat Politècnica de Catalunya i de l'Institut d'Investigació Sant Joan de Déu d'Enginyeria Biomèdica.
L'estudi analitza com la tensió muscular afecta negativament l'estabilitat postural i, entre les conclusions, es pot destacar la següent: "la respiració té un efecte directe sobre el control del dolor i l'estrès i els resultats que es presenten aquí assenyalen la necessitat d'explorar explícitament el fet preocupant que una gran part de la població podria no ser capaç de respirar adequadament". En concret –i sobretot per a molts joves– l'estudi apunta que la respiració abdominal és molt difícil d'aconseguir per a bona part de les persones que van participar en la investigació, amb els efectes negatius que implica per a la seva salut.
Però... com es pot saber si respirem de forma correcta? Partim de la base que la respiració més adequada és l'abdominal, que és aquella en què intervé el diafragma, un teixit muscultendinós que separa la cavitat pectoral de l'abdominal. Saber si l'utilitzem per respirar és tan fàcil com observar si el nostre abdomen s'infla o desinfla quan inhalem l'aire. Si només notem que es mou el nostre pit és que no ho estem fent bé. La respiració abdominal és més profunda i té efectes beneficiosos: redueix la pressió sanguínia, millora la digestions, la funció cardiovacular i el metabolisme.
Un bon exercici per practicar la respiració abdominal és estirar-se boca amunt i col·locar una mà sobre l'abdomen i una altra sobre el pit. Després, de forma pausada, inhalar sempre pel nas i sentir com l'aire viatja pels pulmons i continua descendint fins a arribar a l'altura de l'abdomen. Esperar fins que s'infli fins que no puguem més i després començar a exhalar mentre el pressionem lleugerament. És aconsellable repetir aquest exercici entre cinc i deu minuts durant diversos dies fins que es vagi dominant la tècnica.
En definitiva, sembla molt simple, però no ho és tant. I, sobretot, és molt necessari. Tal com recull la revista Breath, de la Societat Respiratòria Europea, la respiració correcta, realitzada de forma controlada i lenta, a un ritme de sis a 10 inspiracions i exhalacions per minut, redueix la mortalitat i allarga la vida.