La tecnologia d'ARN missatger emprada per a les vacunes contra el coronavirus de Moderna i Pfizer no és nova. Les vacunes d'ARN missatger es basen en la molècula que instrueix a les nostres cèl·lules a produir proteïnes específiques. En injectar ARN sintètic, les nostres cèl·lules es converteixen en fàbriques de vacuna, bombardejant qualsevol proteïna que volem que el nostre sistema immunitari aprengui a reconèixer i destruir.

Abans de la pandèmia, aquesta tecnologia es considerava amb escepticisme, ara hi ha, però, una confiança cada vegada més gran cap a aquestes vacunes, destaca el The Guardian. 

Grip

Cada febrer, els científics de la grip han participat en un ritual anual: les apostes es fan a l'Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre quines soques de grip dominaran l'hivern següent. Hi ha quatre virus de la grip en circulació, però cada un evoluciona ràpidament, per tant, les vacunes de l'any anterior perden eficàcia. Els fabricants, en aquest sentit, necessiten com a mínim sis mesos per produir les vacunes, un procés que no és precisament fàcil. Amb la grip, el pronòstic d'efectivitat és del 60%. Ara bé, el mateix diari recull que un desajust entre les vacunes i les soques circulants pot resultar en una eficàcia tan baixa com el 10%.

El que es voldria aconseguir amb la grip és una vacuna universal que funcioni contra les quatre soques. Aquesta vacuna hauria d'apuntar a la proteïna central de la grip que no canvia gaire d'una soca a l'altra. El nostre sistema immunitari no respon, però amb força a aquesta part del virus, per tant, l'objectiu ha estat complicat d'aconseguir. 

Càncer

La vacuna contra l'VPH, que protegeix contra el virus que causa la majoria dels càncers de coll d'úter, ja evita milers de casos de càncer any. En un futur, els científics, segons destaca el mateix The Guardian, esperen que les vacunes d'ARN puguin fer-se servir per vacunar contra el càncer, ensenyant al sistema immunitari a reconèixer les mutacions abans que passin, en un enfocament o tractament nou.

El professor Herbert Kim Lyerly, de la Universitat de Duke, que treballa en tecnologia de vacunes contra el càncer, i el seu equip, intenten provar una vacuna d'ARN en pacients amb càncer de mama, en etapes tardanes, és a dir, quan els tumors evolucionen per no respondre als medicaments, constata el diari. Les primeres aplicacions, si tenen èxit, podrien allargar la vida d'un pacient per mesos en mantenir el càncer a ratlla durant més temps. 

Malària

A l'octubre, l'OMS va aprovar el primer llançament d'una vacuna contra la malària. Però hi ha marge de millora, amb la vacuna RTS,S que redueix la malària greu en un 30%. Un desafiament fonamental és que el paràsit ha desenvolupat una forma de prevenir la memòria immunològica. Fins i tot, després de contreure la malaltia, i molt menys vacunar-se, les persones segueixen sent susceptibles a la reinfecció. La malaltia mata a 500.000 persones a l'any, la majoria són bebès i nens. 

VIH

Els científics consultats pel diari britànic constaten que una vacuna contra la SIDA seria la vacuna més complicada que s'hagi vist mai. Ells mateixos constaten que no esperen que funcionin al 90% o 100%. Tot i això, ja ho considerarien un èxit si funcionés entre un 50% i 60%. Si s'arribés al 70%, seria increïble, han destacat. 

 

 

Imatge principal: vacuna / Unsplash