Córrer és un bon exercici per a l'organisme. Si es realitza sota supervisió i després de la consulta a un especialista, pot ser un aliat perfecte per mantenir-nos en forma i ajudar-nos a prevenir malalties. Però a més, pot ser una activitat útil per millorar la salut mental.
Un equip d'investigadors de la Universitat de Tsukuba ha descobert que només deu minuts de carrera d'intensitat moderada augmenten el flux sanguini local a l'escorça prefrontal bilateral, la part del cervell que juga un paper important en el control de l'estat d'ànim i les funcions executives. Aquest descobriment publicat a la revista Nature pot contribuir al desenvolupament d'una gamma més àmplia de recomanacions de tractament en benefici de la salut mental.
El cert és que encara no s'havien examinat de prop els efectes de córrer a les regions del cervell que controlen l'estat d'ànim i les funcions executives. "Atès el grau de control executiu requerit per coordinar l'equilibri, el moviment i la propulsió durant la carrera, és lògic que hi hagi una activació neuronal major a l'escorça prefrontal i que altres funcions en aquesta regió es beneficiïn d'aquest augment dels recursos cerebrals", expliquen els experts.
Per provar la seva hipòtesi, l'equip d'investigació va utilitzar el test de colors i paraules de Stroop, que s'utilitza per avaluar l'atenció, la flexibilitat cognitiva i la inhibició de respostes automàtiques. La prova ha estat validada i aplicada en persones per orientar diagnòstics com danys cerebrals, drogoaddicció, demència senil, psicopatologia o estrès. També ha estat utilitzat per a la identificació del trastorn d'estrès posttraumàtic i el reconeixement de dèficit d'atenció amb hiperactivitat, pacients amb esquizofrènia, Alzheimer, depressió, distímia o dolor crònic, entre altres.
Els experts van recollir dades sobre els canvis hemodinàmics associats amb l'activitat cerebral mentre els participants realitzaven cada tasca. Per exemple, en una tasca, es mostra informació incongruent, és a dir, la paraula vermell està escrita en verd i el participant ha d'anomenar el color en lloc de llegir la paraula. Per fer-ho, el cervell ha de processar ambdós conjunts d'informació i inhibir la informació estranya.
Els resultats van demostrar que, després de deu minuts de carrera d'intensitat moderada, hi va haver una reducció significativa en el temps de l'efecte d'interferència. A més, l'activació prefrontal bilateral havia augmentat significativament durant la tasca. Després de córrer, els participants van informar estar de millor humor. "Això va ser recolzat per troballes d'activacions coincidents a les regions corticals prefrontals involucrades en la regulació de l'estat d'ànim", expliquen.
Atès que moltes característiques de l'escorça prefrontal humana són exclusivament humanes, aquest estudi no només dona llum sobre els beneficis actuals de córrer, sinó també sobre el possible paper que aquests beneficis poden haver exercit en el passat evolutiu dels éssers humans.