Ansietat, fatiga mental i culpa: La realitat de les mares que teletreballen

Ansietat, fatiga mental, culpa i insomni són les conseqüències que pateixen les mares que teletreballen durant el confinament, que pateixen "més impacte psicològic" que els homes i suporten encara més el pes de les feines de casa i de la cura dels nens amb la sensació perpètua de "no fer res al 100 %".

Sonia Reverter, doctora en Filosofia de la Universitat Jaume I de Castelló i membre del Grup d'Investigació d'Estudis Feministes i de Gènere, ha explicat a EFE que "la divisió sexual de la feina en el confinament és més dura" en aquests moments.

Per Reverter, "dins de casa hi ha poca consciència de participació per part dels homes -que generalment realitzen dues terceres parts de les tasques de la llar- i ara, ja treballin a casa o fora, aquests patrons de dedicació s'han fet més durs".

El teletreball per a les dones "no és la solució sense un canvi cultural gran" i en aquests moments, des que es va decretar l'estat d'alarma, "només hem anat cap enrere" en matèria de conciliació i repartiment de les tasques.

Les mares se senten incompreses, veuen un abisme entre les expectatives que es "venen" del teletreball i la realitat. "És un repte"; "la càrrega mental és insuportable"; "només ho entenem les que l'estem passant"; "voler estar a tot i tenir la sensació de no arribar a res"; "sentir que no dones qualitat ni en el domèstic ni en el laboral", tot amb la sensació de culpa sempre darrere.

Per la seva part, la terapeuta de gestió emocional Gracia Vinagre indica que el confinament s'està allargant i "és la mare la que continua tenint la càrrega i la preocupació que els fills puguin seguir el fil de les classes", i per a això "intenta fer malabars" i té sempre la seva atenció dividida.

Fins i tot encara que el pare treballi a casa, assenyala la psicòloga, "ella està més alerta del que passa a nivell familiar" i adapta la seva feina als horaris de son dels nens i al de la feina del pare.

Malgrat tots els esforços, afegeix Vinagre, "té un sentiment de culpa per no complir els objectius laborables que la fan treballar més hores i dormir menys", la qual cosa està generant quadres d'ansietat i problemes de son ja que "fins i tot els seus cicles biològics es veuen modificats".

A aquestes circumstàncies se suma l'agreujant que no hi ha possibilitat de comptar amb ajuda externa, ja que aquelles que tenien un pilar en els avis o altres familiars ara no poden comptar amb ells, i tampoc amb els serveis d'ajuda en la neteja de la casa, en un moment en què a causa de la Covid-19 les exigències higienicosanitàries s'han incrementat.

"L'excés de responsabilitat que se'ls inculca a les dones tradicionalment fa que el benestar de la seva família estigui constantment en la balança i això suposa molt estrès", afegeix la terapeuta, que ens porta de nou "a aquests quadres de trastorns emocionals aguditzats aquests dies".

Un estudi de la UNED sobre l'estat d'ànim durant el confinament en Espanya revela que un de cada tres consultats està passant per quadres d'ansietat, depressió o problemes del son, i d'aquests, el 70 % correspon a dones.

Vinagre ha indicat que a aquesta càrrega mental se sumeixi el fet de no saber fins quan es permetrà el teletreball o què es podrà fer amb els fills a l'estiu.

La proposta del govern espanyol que puguin obrir les aules per als menors de 6 anys amb ambdós progenitors treballant a partir del 25 de maig -o per als territoris que estiguin en fase 2- "podrà ser un alleujament, però també és un plus de càrrega emocional per a les mares".

Sonia Reverter indica que per a algunes mares pot ser una solució però "les que els portin per necessitat se sentiran malament, fins i tot poden ser assenyalades socialment" i de nou augmentarà el sentiment de culpa.

En definitiva, "no alleujarà" l'estrès a què estan sotmeses sinó que comportarà més ansietat" i sentiran fins i tot que són "males mares".

Gracia Vinagre advoca per "baixar els nivells d'autoexigència" en aquest context, ja que "no podem sentir-nos malament perquè vegin la tablet o mengin xocolata", perquè "tots hem d'adaptar-nos a aquesta situació" de la qual, postil·la, sortirem i tot millorarà.

Més