Els adolescents d’arreu del món s’enfronten a problemes creixents com el sobrepès i la salut mental, segons alerta aquest dimarts una investigació publicada per la prestigiosa revista mèdica The Lancet. L’estudi reclama mesures concretes i urgents per frenar una tendència preocupant que, en cas de no revertir-se, podria afectar més de mil milions de joves d’aquí al 2030. Sense accions específiques, la meitat dels adolescents del planeta (és a dir, més de 1.000 milions de persones d’entre 10 i 24 anys) continuaran vivint en països on la seva salut i benestar estan amenaçats per problemes tractables com la malnutrició, les malalties de transmissió sexual, la depressió o conductes sexuals de risc.

Malgrat alguns avenços —com la reducció global del consum de tabac i alcohol, o l’augment de la participació educativa, especialment entre les noies—, The Lancet adverteix que els trastorns derivats de l’obesitat i la salut mental van clarament en augment a totes les regions del món.

Els adolescents actuals són la primera generació que creix en un context marcat per l’emergència climàtica i l’omnipresència de les tecnologies digitals, dues condicions que, segons l’informe, contribueixen a noves amenaces per a la salut que tenen un impacte desigual. Els joves de països de renda baixa i mitjana, que representen més d’una quarta part de la població mundial, suporten una càrrega desproporcionada de malalties i tenen menys accés als recursos necessaris per fer-hi front.

El problema de l'obesitat

Sarah Baird, copresidenta de la comissió i professora de la Universitat George Washington (EUA), afirma que la situació és crítica: “Estem en un punt d’inflexió, després de tres dècades de progrés desigual”. En alguns països d’Àfrica i Àsia, l’obesitat s’ha multiplicat per vuit en els darrers 30 anys, mentre que la salut mental dels joves empitjora arreu del món. A més, la crisi climàtica, els conflictes internacionals i la transició cap a una societat més digital podrien agreujar encara més aquestes dificultats.

The Lancet insisteix en la necessitat de posar la salut adolescent al centre de les polítiques públiques, amb iniciatives que vagin des de l’educació fins a la promoció del benestar a les escoles. Una dècada després del primer informe sobre salut juvenil publicat el 2016, hi ha hagut avenços importants, però l’impacte de la pandèmia i la manca de finançament han frenat bona part del progrés assolit.

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!