Dormim bona part del dia i per a qualsevol de nosaltres és el nostre espai de descans, de desconnexió. Tanmateix, no és una situació passiva ni una falta de vigília, sinó que el son és un estat actiu per al nostre cervell. De fet, durant aquest temps, tenen lloc canvis de les funcions corporals, a més d'activitats mentals d'enorme transcendència per a l'equilibri psíquic i físic les persones. Mentre dormim, es produeixen canvis hormonals, bioquímics, metabòlics i de temperatura, imprescindibles per al bon funcionament de l'ésser humà durant el dia.
El son té diverses fases. La primera és la de la somnolència. L'organisme es relaxa, inicia una distensió muscular i uniformitza la respiració. Si en aquest temps es realitzés un electroencefalograma, s'observaria una activitat cerebral més lenta que la que hi havia en vigília.
A continuació, es passa a la fase 2, en la qual les ones cerebrals es tornen més lentes. I després iniciem un son més profund, que se sol denominar la fase de son lent o fase 3-4. Les ones són molt lentes i és necessari que es produeixin forts estímuls per despertar-nos. Aquesta etapa dura 60-70 minuts i després es torna a passar a la fase 2, que ens porta després a la famosa fase REM (rapid eye movement), en la qual tenen lloc els moviments oculars ràpids.
Les quatre fases formen un cicle que dura entre 90 i 100 minuts i que es repeteix en 4 o 5 ocasions durant tota la nit. També se solen produir al voltant de 6-8 despertars de molt curta durada –al voltant de 30 segons–.
Ens adormim en la fase 1 i després seguim els cicles, però no es pot entrar directament en fase REM o a un son molt profund de forma immediata, en això hi ha un ordre. En la primera meitat de la nit, passem més temps en la fase del son profund i en la segona meitat en les fases 2 i REM. Com a curiositat, la fase REM predomina cap al final de la nit i si ens despertem mentre està activa, és quan podem recordar els somnis.
Quant a la funció que compleixen aquests cicles, és important tenir en compte que es creu que està relacionada amb la remodelació de les connexions sinàptiques entre les neurones. En concret, el son d'ones lentes té funcions anabòliques, de manteniment i de recuperació de substàncies endògenes, com les hormones. També sembla tenir a veure amb la síntesi d'hormona del creixement i amb funcions immunològiques.
La fase REM, per la seva part, sembla que està implicada en els processos de memòria i aprenentatge, mitjançant mecanismes activadors generals que promouen la síntesi de proteïnes. Si es produeix una privació del son en aquesta fase es presenten dificultats per recordar aprenentatges, així com l'adquisició de nous conceptes l'endemà. També se sap que les situacions noves que se'ns presenten en la vida, les emocionalment impactants o les crítiques que ens produeixen més estrès i requereixen més la nostra atenció, es tradueixen en un increment de la proporció de son REM.