Els fetus més exposats a certs contaminants atmosfèrics presenten afectacions com canvis en la mida d'algunes estructures cerebrals, especialment durant el segon i tercer trimestre de l'embaràs. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) publicat a la revista 'The Lancet Planetary Health'. Per a la investigació s'han analitzat entre el 2018 i 2021 les dades de 754 fetus de dones ateses a diversos hospitals de Barcelona: Sant Joan de Déu, el Clínic i Sant Pau. Els autors de l'estudi avisen que els resultats evidencien la necessitat de minimitzar l’exposició de les dones embarassades a la contaminació de l’aire, especialment en entorns urbans.
L'equip investigador volia observar l'efecte de l’exposició prenatal a diversos components presents en espais com les seves llars, el lloc de feina i les rutes de desplaçament entre un i l'altre. En concret, es fa posar el focus sobre l’exposició al diòxid de nitrogen, a partícules en suspensió i carbó negre. Durant el tercer trimestre de l’embaràs, les participants es van sotmetre a una neurosonografia transvaginal, que és una ecografia especialitzada que permet analitzar la forma i les estructures del cervell fetal. Pel que fa a les dades sobre els patrons d’activitat, es van recollir mitjançant una aplicació de geolocalització instal·lada als telèfons mòbils de les gestants.
Així, van concloure que l'alta presència d'aquests elements s'associa amb un augment del volum de diverses cavitats cerebrals que contenen líquid cefalorraquidi. En concret, es van identificar associacions directes entre l’exposició a aquests contaminants i l’augment del volum dels ventricles laterals, ubicats a cada hemisferi cerebral, així com una dilatació de la cisterna magna, una cavitat situada a la part inferior del cervell. També es va detectar un augment de l’amplada del vermis cerebel·lós, la part central del cerebel, essencial per a l’equilibri i la coordinació motora. A més, van mostrar una associació entre una exposició més gran al carbó negre i una reducció en la profunditat del solc lateral (també conegut com la fissura de Silvi), un solc profund que travessa el cervell, cosa que podria suggerir una menor maduració cerebral.
Les associacions entre l’exposició a la contaminació de l’aire i els canvis en la morfologia d’aquestes estructures cerebrals van ser més fortes durant el segon i tercer trimestre de l’embaràs. Això és degut al fet que "durant la meitat i el final de la gestació, el cervell fetal entra en una fase clau del seu desenvolupament, fet que el fa especialment vulnerable a factors externs com la contaminació", segons explica Payam Dadvand, investigador d’ISGlobal i autor sènior de l’estudi. "Com a metges, ara estem veient proves convincents que, fins i tot en embarassos que semblen sans segons tots els criteris convencionals, factors com la contaminació atmosfèrica poden afectar subtilment el desenvolupament cerebral del fetus", apunta, per la seva part, Elisa Llurba, metgessa de l’Hospital de Sant Pau i coautora de l'estudi.
Estudiar més per dirimir si pot derivar en patològic
Tanmateix, els efectes observats no impliquen que els infants presentin alteracions cerebrals patològiques. De fet, totes les mesures de les estructures cerebrals dels participants es troben dins del rang considerat normal. “La qüestió és que aquestes diferències, encara que petites a escala individual, són rellevants des d’una perspectiva poblacional, ja que ens informen sobre com la contaminació afecta el cervell fetal i de la seva vulnerabilitat a exposicions ambientals”, ha assenyalat Laura Gómez-Herrera, també investigadora d’ISGlobal. Tot i les incerteses, l'estudi pot tenir implicacions importants per a les polítiques de salut pública.
L’equip de recerca ha destacat la necessitat de realitzar més estudis per confirmar aquests resultats i seguir-ne les possibles conseqüències al llarg del temps. “Per ara, només podem afirmar que hem detectat diferències en el cervell dels fetus amb més exposició a la contaminació respecte als menys exposats. Ens calen més investigacions per determinar si aquests efectes es reverteixen o persisteixen després del naixement i si tenen implicacions en el desenvolupament neurològic en etapes posteriors”, subratlla Jordi Sunyer, autor sènior de l'estudi.