L'historiador i assagista israelià Yuval Noah Harari, un dels intel·lectuals de referència en l'actualitat, ha afirmat que "ens esperen coses moltíssim pitjors que la Covid". Harari ha indicat que això passarà si el món no afronta el problema mediambiental, que considera crucial.

"Hem de recordar que seguim sent animals i, com a tals, formem part de l'ecosistema. En certa manera, podem dir que la naturalesa ha estat benèvola amb nosaltres, perquè [amb la Covid] només ens ha llançat un petit avís. La Covid, pel que fa a les epidèmies, està essent una cosa relativament lleu. No té res a veure amb la pesta negra, ni amb la sida, que va matar gairebé totes les persones que la van contreure en els anys 80. D'alguna manera, la natura ens està dient què és el que pot arribar a passar amb un virus relativament lleu procedent d'un ratpenat. Però hi ha coses moltíssim pitjors esperant-nos, si no tractem el problema mediambiental", ha indicat en una conversa al Foro Telos 2020 de Telefónica, recollida per The Objective.

Segons Harari, amb la Covid s'està veient en les institucions de molts països que la confiança dels ciutadans s'ha debilitat fins a arribar a nivells alarmants. "És la conseqüència de les estratègies adoptades durant anys per polítics que han buscat, deliberadament, minar la confiança en els mitjans de comunicació, en les institucions acadèmiques i en les autoritats. Ara ens adonem de com de perillós és, perquè la confiança és el motor de sistema. El nostre món es basa en la confiança dipositada en desconeguts. Érem caçadors recol·lectors fa 50.000 anys i vivíem en grups molt petits, de manera que coneixíem totes les altres persones que ens envoltaven. D'aquesta manera, confiàvem que ens coneixíem. En el món modern dipositem la nostra confiança en institucions impersonals i col·laborem amb milers de milions de desconeguts, de manera que si aquesta confiança desapareix, el món sencer es desplomarà i tota la nostra civilització s'enfonsarà", ha pronosticat.

L'historiador ha precisat, però, que la situació actual és molt millor que la de l'edat mitjana. "Durant l'edat mitjana, quan la pesta negra es va estendre des de la Xina fins al Regne Unit, no es confiava en les institucions científiques i sanitàries comunes, ni tampoc es compartia informació entre la gent de la Xina, l'Índia o Europa. Tots intentaven solucionar-ho pel seu compte i ningú no aconseguia res, no hi havia ningú en el món que conegués què era el que estava portant milions de persones a la mort. En l'actualitat, tenim institucions científiques i, tot i que últimament reben molts atacs per part de polítics i per teories de la conspiració, encara inspiren una gran confiança. Avui en dia, fins i tot l'Església confia en les institucions científiques, fins al punt que si els científics diuen que s'han de tancar les esglésies [per la pandèmia], es tanquen. I això és molt significatiu", ha indicat.