Els diaris de Madrid poden obrir avui les portades amb una imatge d'un guàrdia civil rescatant un nadó al mar a Ceuta. Però la realitat sobre el terreny sembla ser una altra. Abans d’atendre aquest diari, Irina Samy ve de veure uns nois migrants. Aquesta jove catalana, que treballa per a l’associació No Name Kitchen, i les seves companyes han “sabut de nois que han rebut pallisses per part de la policia”. L’ONG es dedica a l’acompanyament jurídic de persones migrades justament, però aquesta setmana, encara més, es veuen obligats a denunciar la violència institucional. Que ja hi era, però que l’arribada de 8.000 persones ha exposat en tota la seva magnitud. Una vulneració sistemàtica de drets humans. Han hagut de portar un noi que els ha trucat a l’hospital

Des de les organitzacions no governamentals denuncien “moltíssima tensió, moltíssima violència i moltíssim rebuig” durant els últims dies a Ceuta. En primer lloc, apunta Irina Samy, per com els governs espanyol i marroquí “estan jugant amb les vides de persones, amb els seus projectes vitals”. Però també pel tracte dispensat per la policia als migrants, violència verbal però també física. I també contra menors, a qui han infligit un tracte desagradable. Els colpegen, els amenacen, els arrosseguen, no els deixen sortir de l’aigua (amb el risc d’hipotèrmia que comporta). Posa l’exemple d’un grup de joves subsaharians que estaven expulsant ahir. “Els obligaven a anar un amb la mà a l’espatlla del de davant, i si es despistaven, els empentaven amb l’escut antiavalots, els amenaçaven amb porres”, denuncia la voluntària, que assegura que ho tenen gravat.

Per això aquests nois dormen i malviuen en llocs amagats, perquè no els trobi la policia. Perquè hi ha persecució i “caceres” contra ells. “La policia va amb autobusos a portar-los a les naus i deportar-los”, assenyala la membre de No Name Kitchen. Ni tan sols els donen accés als centres de menors, on haurien de ser acollits. “Prefereixen amargar-se, perquè la policia no els trobi i els posi en autobusos, els apallissi o el que els vingui de gust, perquè a la nit no hi ha ningú al carrer i tenen barra lliure”, insisteix.

Una altra pràctica que viola els drets humans més essencials són les devolucions en calent. Les va criticar el mateix Pedro Sánchez quan el PSOE estava a l’oposició, però en poc més de 48 hores ja ha “retornat” per la via express més de 5.600 persones al Marroc. Aquest dimecres s'han tornat a repetir aquestes escenes, amb migrants que arribaven nedant, en condicions pèssimes i ofegant-se a la platja del Tarajal. Un cop mínimanent recuperats, eren reconduïts per policies o militars a la frontera i se'n perdia el rastre.

“Són persones diferents, amb històries diferents, però sembla que no importa”, assegura Irina Samy. “És cert que alguns han marxat voluntàriament, però hi ha hagut moltes devolucions en calent”, afegeix la voluntària. Es pregunta “com ho justificarà la Unió Europea, perquè ho acabarà fent, quan són devolucions en calent, prohibides per la legislació internacional”. Recorda que, quan una persona demana asil, s’ha de poder quedar mentre es tramita. Però simplement no se’ls informa ni dels seus drets ni d’aquesta possibilitat. Està convençuda que també s’han produït moltes devoluncios en calent de menors, perquè “pràcticament la meitat” dels 8.000 migrants que han entrat ho eren.

 

 

No Name Kitchen es dedica sobretot a l’acompanyament jurídic de persones que volen intentar arribar a la Península, que volen empadronar-se o fer qualsevol tràmit. No només és la situació d’aquests dies, sinó la que arrosseguen de fa molt temps. S’han trobat amb moltes persones que fa temps que són indocumentades, també famílies amb nens nascuts a Ceuta, que no poden legalitzar la seva situació perquè els tràmits són “impossibles”.

La presència de l’Exèrcit no ha aportat absolutament res, només “intimidar, intimidar i llançar gasos lacrimògens”. Des de les organitzacions estan a l’expectativa que es coneguin més detalls del que ha passat realment aquests dies. “Probablement no sabem encara tots els drets que s’estan vulnerant”, conclou la Irina Samy.

“Molta desesperació i llàgrimes”

Des de Creu Roja, que està en primera línia d’atenció de les persones que arriben des del Marroc, posen rostre humà al que està passant. La seva portaveu a Ceuta, Isa Brasero, relata que, més enllà de les ferides físiques, s’han trobat amb “molta desesperació, moltes llàgrimes i molta gratitud cap a nosaltres”. Constata com aquest cop han arribat molts menors d’edat. “Potser és la nota característica d’aquesta entrada. En aquesta ocasió han vingut moltíssims més menors i nuclis familiars sencers”, detalla Brasero. També s’han trobat molts nadons i grups de menors que venien junts i sols, sense adults.