Manifestacions arreu del país en contra de la violència contra les dones. A Barcelona, unes 3.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, s'han manifestat amb motiu del Dia Internacional contra la violència masclista en una protesta organitzada per Novembre Feminista amb els lemes "Juntes soscavem l’ordre patriarcal!" i "Hem decidit no callar!".
La manifestació, convocada per Novembre Feminista, ha arrencat des de plaça Universitat fins a Arc de Triomf, on s'ha llegit el manifest. El moviment ha demanat incorporar la violència institucional en la llei catalana per obligar les administracions a garantir els recursos per a la recuperació de les dones que han sofert violència.
En la protesta hi han participat representats institucionals com l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el president del Parlament, Roger Torrent, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i la portaveu del Govern, Elsa Artadi. També s'han manifestat representants del PSC, encapçalats per Miquel Iceta, així com d'ERC.
Acte institucional
Una hora abans de l'inici de la manifestació s'ha celebrat l'acte institucional a la plaça Sant jaume on s'ha fet lectura del manifest unitari, a càrrec de la periodista Ariadna Oltra, que ha demanat prevenció, més recursos i suport a les dones per lluitar contra la violència masclista.
L'acte ha acabat amb un minut de silenci en record de les dones assassinades per violència masclista, 44 a Espanya i 6 d'elles a Catalunya, en el que va d'any.
En l'acte també hi han participat la consellera Elsa Artadi; el conseller d'Interior, Miquel Buch; el president del Parlament, Roger Torrent; la presidenta de l'Institut Català de les Dones (ICD), Núria Belada, i altres consellers i càrrecs de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, al costat de les quatre diputacions catalanes i les entitats municipalistes FMC i ACM.
No tenir por
"Estem més decidides que mai a superar el patriarcat, el fet que el poder estigui en mans de les dones a parts iguals i a no tenir por", afirma el manifest unitari oficial de les administracions, que també reivindica el dret a viure sense violència de totes les dones i totes les nenes.
El manifest fa referència al cas de La Manada com "una oportunitat de visibilizar un fenomen sovint silenciat i desconegut" i que ha sacsejat consciències, i ha assenyalat que a Catalunya és necessari un model d'abordatge de les violències sexuals amb una visió integral i que expliqui com sortir-se'n.
El text assenyala que a Catalunya fa una dècada que hi ha una llei pels drets de les dones, i la llei estatal contra la violència de gènere ha complert 14 anys, però les dades demostren que les lleis no són suficients per acabar amb aquestes violències i són necessaris més recursos i suport perquè totes les dones víctimes puguin trencar el seu silenci.